Em dic el que no vull dir
mentre Tu mantens el silenci.
I la pena i el neguit amb buiden
les entranyes de l'ànima.
Voldria formà part de mil despertars;
en cel rosats...
en calitges marineres...
en aurores boreals...
Encara que el sol vessi cants i amors
llàgrimes sense sal.
Sembla que m'hi trobi en el teu poema, potser no ara mateix, però en algun altre moment. M'agrada com ho saps transmetre.
ResponEliminaGracies Carme, "temps era temps..." aquest tampoc és actual.
EliminaBona nit
Montse, penso que un sempre s'ha de dir, el què vol dir...
ResponEliminaJo també vull formar part duns despertars com aquests i plorar llàgrimes dolces...Molt bonic.
Un petó de bona nit.
Tens raó, encara que això a vegades fa mal.
ResponEliminaBona nit. Mua
Bellos y profundos son tus versos dulce poetisa, infinitas gracias por concedernos el privilegio de ser testigos de ellos. Muchos besinos
ResponEliminaEncantada de conocerte ozna-ozna y encantador tu comentario. Gracias.
EliminaPoemes deliciosos. Com les imatges.
ResponEliminaEs tracta d'un sol poema Jordi, potser no ho he sabut muntar be :(
EliminaUna abraçada