arreplego paraules al vol, mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà... Soc així jo, una mica "taste-olletes"
dissabte, 19 de novembre del 2011
FENIX
Els ulls enterbolits
no desdibuixen el fons de l'ànima.
El reflex superflu
del exterior s'esmicola
quan tu trepitges
la terra esquarterada
que has forjat pas a pas.
Llavors reneixes
com fènix majestuós
ens els versos i les paraules.
dissabte, 12 de novembre del 2011
joc-de-lletres Tumateixllibres
Ella somiava... un dia presentaria la seva novel·la a
l'editorial.
Quan el dofí emergí de l'aigua, amb el rellotge que havia perdut, va saber que les busques marcarien un nou temps per la seva vida.
Potser ara era el moment de provar sort.....
Intentaré fer l'enllaç al meu bloc. A veure si me'n surto
l'editorial.
Quan el dofí emergí de l'aigua, amb el rellotge que havia perdut, va saber que les busques marcarien un nou temps per la seva vida.
Potser ara era el moment de provar sort.....
Intentaré fer l'enllaç al meu bloc. A veure si me'n surto
dijous, 10 de novembre del 2011
TARDOR
Tardor dins la sang, sopa de carbassa
plats calents menjats vora el foc,
mentre esperem que es torrin les castanyes.
Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.
El fum que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.
plats calents menjats vora el foc,
mentre esperem que es torrin les castanyes.
Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.
El fum que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.
dijous, 3 de novembre del 2011
confusió
Veig que no he deixat clar el tema del meu últim post , jeje!!. Us deixo una pista sobre el que fa referència.
A veure si a la pròxima soc capaç de fer-me entendre més bé.
Gràcies a tots els que passeu per aquí. Una abraçada.
dimecres, 2 de novembre del 2011
Una rosa, una flor
La paleta de colors pinta
un jardí de tons grisosos.
El que havia de ser mai no serà.
L'escalfor gèlida dels records
no pot trencar diamants
d'uns ulls feréstecs i eixuts
El plor i ha deixat més que una empremta.
Inspires certeses
en constant moviment
el teu record, no serà mai
presoner dels marbres
ni volarà amb la llibertat dels vents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)