arreplego paraules al vol,
mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà...
Soc així jo, una mica "taste-olletes"
dijous, 3 de novembre del 2011
confusió
Veig que no he deixat clar el tema del meu últim post , jeje!!. Us deixo una pista sobre el que fa referència.
A veure si a la pròxima soc capaç de fer-me entendre més bé.
Gràcies a tots els que passeu per aquí. Una abraçada.
Jo també penso que s'entenia prou bé, dins la seva ambigüitat, no sé si és una pèrdua recent o un record, però tampoc importa, el sentit perdura, com el record...
Però l'clariment en paint m'ha agradat molt... quins progressos!
Montse, estava clar que alguna absència, et feia veure el món de color gris, per això et vaig deixar un missatge positiu... El dibuix , encara que no calia l'aclariment és bonic. Jo n'he d'aprendre que encara no en sé. Un petó i bon cap de setmana, M. Roser
Carme, fa setze anys que vaig perdre una gran amiga i cada any m'adono que aprenc alguna cosa de la nostre amistat ..."inspires certeses en constant moviment". Referent al Paint, em reconforta vinguen de tu.
Mª Roser. Com he dit en Pere, veig que la que he anat errada he estat jo. (ejem, ejem). La meva intenció no era transmetre pessimisme. sinó la realitat que visc cada any el dia de Tot Sants, que no es ni molt menys melancòlica ja que el record dels que ja no i són està present molts dies. Però no se, em va sortir tot anant cap al cementiri i el vaig posar. "El Jardí de tons grisosos" es la referència al cementiri."La paleta de colors" els rams que hi portem. Déu meu! Veig que hauré de treballà de valent, em queda molt i molt per aprendre(je,je). Un petonàs.
Montse, tots fem el que sabem i podem , no t'infravaloris ni deixis que ningú ho faci,pensa que l'important és transmetre sentiments i tots tenim molt camí per endavant i molt per aprendre... Un petó M. Roser
Si que s'entenia. El record de qui estimem, que s'ha anat per sempre, no queda amagat darrera d'una làpida ... ni s'oblida mai més.
ResponEliminaBon nit Montse.
Ets una artista.
ResponEliminaJo també penso que s'entenia prou bé, dins la seva ambigüitat, no sé si és una pèrdua recent o un record, però tampoc importa, el sentit perdura, com el record...
ResponEliminaPerò l'clariment en paint m'ha agradat molt... quins progressos!
Montse, estava clar que alguna absència, et feia veure el món de color gris, per això et vaig deixar un missatge positiu...
ResponEliminaEl dibuix , encara que no calia l'aclariment és bonic. Jo n'he d'aprendre que encara no en sé.
Un petó i bon cap de setmana,
M. Roser
Gràcies a tots per segona vegada,
ResponEliminaPere: bé, veig que la confusió no va ser vostre sinó meva. ¡ Quina interpretació més confusa....!Gràcies per passar per aquí.
ResponEliminaJordi quin comentari més afelagador.
ResponEliminaCarme, fa setze anys que vaig perdre una gran amiga i cada any m'adono que aprenc alguna cosa de la nostre amistat ..."inspires certeses en constant moviment".
ResponEliminaReferent al Paint, em reconforta vinguen de tu.
Mª Roser. Com he dit en Pere, veig que la que he anat errada he estat jo. (ejem, ejem).
ResponEliminaLa meva intenció no era transmetre pessimisme. sinó la realitat que visc cada any el dia de Tot Sants, que no es ni molt menys melancòlica ja que el record dels que ja no i són està present molts dies. Però no se, em va sortir tot anant cap al cementiri i el vaig posar. "El Jardí de tons grisosos" es la referència al cementiri."La paleta de colors" els rams que hi portem.
Déu meu! Veig que hauré de treballà de valent, em queda molt i molt per aprendre(je,je).
Un petonàs.
Montse, tots fem el que sabem i podem , no t'infravaloris ni deixis que ningú ho faci,pensa que l'important és transmetre sentiments i tots tenim molt camí per endavant i molt per aprendre...
ResponEliminaUn petó M. Roser