La paleta de colors pinta
un jardí de tons grisosos.
El que havia de ser mai no serà.
L'escalfor gèlida dels records
no pot trencar diamants
d'uns ulls feréstecs i eixuts
El plor i ha deixat més que una empremta.
Inspires certeses
en constant moviment
el teu record, no serà mai
presoner dels marbres
ni volarà amb la llibertat dels vents.
Records, il.lusions, emocions potser no alliberades, que al menys sempre viuen en el nostre jardí secret, on roses i roselles sempre són del color que volem.
ResponEliminaUna abraçada Montse.
Del color que volem.
ResponEliminaAmunt la paleta de colors... ha de sobresortir damunt dels grisos.
ResponEliminaMontse, no pot ser això de pintar jardins grisos...agafa la paleta i posa-hi tota la gama
ResponEliminade colors que més t'agradin i comença a pintar
flors de tota mena, fins que el jardí i el teu estat d'ánim, siguin d'allò més acolorits...
Un petó i bona nit,
M. Roser