diumenge, 12 de juny del 2011
dissabte, 11 de juny del 2011
dijous, 9 de juny del 2011
Despertar
T'he vist despertar
i un somriuren ha il·luminat els rostres,
a jorns del dia que ens retrobàrem
pel cami dels astres, les flors i les fades.
Els nenúfars s'han instal·lat al riu dels teus ulls,
la brisa suau , acarona les teves petjades
i el cant dels ocells impregna la teva veu.
Avui t'he vist despertar
i un somriure ha il·luminat els rostres,
a jorns del dia que ens retrobarem
pel camí dels astres, les flors i els àngels.
Dedicat a la Raquel, la nostra filla.
(Publicat en la recopilació dels poemes finalistes del premi Penya Joan Santamaria de poesia 2007)
dimecres, 8 de juny del 2011
monotonia
Porto un pes a l'esquena i el cap cot.
Recordo quan era jove
i els somnis em festejaven.
Il-lusions que són realitat
i en un suspir,
s'han desdibuixat en l'aire.
El somni s'ha complert,
he tingut fills i una llar em guarda...
Monotonia distant, d'un somni de mitjanit.
Recordo quan era jove
i els somnis em festejaven.
Il-lusions que són realitat
i en un suspir,
s'han desdibuixat en l'aire.
El somni s'ha complert,
he tingut fills i una llar em guarda...
Monotonia distant, d'un somni de mitjanit.
dijous, 2 de juny del 2011
lluna
El meu cor plora salitre.
Brilles en la foscor, plàcida i tranquil·la,
la teva timidesa, es reflecteix blanca.
Em banyo en un mar de mots
color verd esperança.
Em despertaré com sol rogent a mitjanit,
quan la cara de la lluna
sigui plena d'un blanc fosforescent.
Brilles en la foscor, plàcida i tranquil·la,
la teva timidesa, es reflecteix blanca.
Em banyo en un mar de mots
color verd esperança.
Em despertaré com sol rogent a mitjanit,
quan la cara de la lluna
sigui plena d'un blanc fosforescent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)