Porto un pes a l'esquena i el cap cot.
Recordo quan era jove
i els somnis em festejaven.
Il-lusions que són realitat
i en un suspir,
s'han desdibuixat en l'aire.
El somni s'ha complert,
he tingut fills i una llar em guarda...
Monotonia distant, d'un somni de mitjanit.
Els somnis de mitjanit de vegades no els acabem de recordar prou bé... De tota manerta tens la rioquesa dels fills. I no estic segur de que la casa et guardi, o que tu guardis la casa...
ResponEliminaDes del far bon matí.
onatge
Onatge: Es una acció mutua, "la llar" té un sentit més global,on incloc a la familia. Potser no es la paraula més indicada.
ResponEliminaI l'encapçalament, es déu a uns moments de cap a caiguda. Per sort ara ja porto el cap ben alt.
Gracies pel comentari
Montserrat,
ResponEliminaNo sóc gaire bon comentarista, ja ho veus, però sí que sóc un bon seguidor.
Hola Montse!! enhorabona,està molt bé que tinguis aquest bloc. records a tots una abraçada...
ResponEliminaEls somnis a vegades fins i tot si es realitzen, són ben diferents de com els imaginàvem... però això que diu el teu poema, qui no ho ha pensat algun cop? Són moments...
ResponElimina