dilluns, 26 d’agost del 2013

tornant de vacances. Extensió. 1ra sortida



Les maletes van deixar el "truc-truc" del carrer per desplaçar-se suaument damunt la catifa granatosa que les duia directament a l'ascensor.

S'instal·larien a Reus.   

La ciutat que havia vist jugar (potser a bales) al gran mestre. La ciutat que  l'havia  abraçat mentre passejava pels carrers somiant formes i colors.
On dos amics havien parlat de futurs projectes conjunts que mai veurien la llum...
Amics apassionats per la bellesa; l'un innovador i futurista, l'altre seduït per històries cobertes de pols que va anar desenterrant i reconstruint.
Durant aquests dies es deixarien portar  per l'encís d'aquests dos  personatges, recorrent les terres que els havien vist créixer.
Amb mitja hora, estaven a punt per començar l'aventura!
El cotxe els deixar ben bé davant la porta que conduïa al recinte. Dues torres, fermes i grans com dos gegants custodiaven al monestir de santa Maria  de Poblet. L'accés pels visitants els portava sinuosament per diferents estances abans de visitar l'església i el claustre.
Una sensació de tranquil·litat i serenor els envoltava, malgrat anar amb un grup prou nombrós. El guia no donava cap explicació, es limitava a obrir i tancar les portes. Era una pena no haver arribat a l'hora de poder fer la visita explicada, però això els donava l'oportunitat de gaudí del lloc des d'un altre perspectiva: la de les sensacions i el silenci. Un silenci només trencat pel repicar de l'aigua que brullava per tornar a caure a la gran font del claustre, pel vol dels coloms que anaven a beure, o el murmuri suau dels companys que comentaven la bellesa del lloc.
Era impressionant reviure les històries que allà hi havien pogut succeir. El do de la imaginació accelerava els seus passos quan van arribar davant el Panteó reial. Pere el Cerimoniós, Jaume I el conqueridor.. bona part de la reialesa Catalana-Aragonesa reposava en aquelles tombes enfilades.
Van continuar pujant escales, baixant rampes, creuant passadissos i la gran sorpresa, el regal més inesperat i meravellós el van trobar al celler, on un grup de músics assajava el seu repertori de música gregoriana abans del concert de la nit.  Entre aquells pilars gruixuts els so de la música s'escampava i  silenciosament s'esmunyia dins l'anima. Deixaren el monestir satisfets, incondicionals a aquell lloc, supervivent, després de tants anys i amarat d'història.
El dia havia estat profitós, però les hores de viatge del matí i la visita de la tarda ja havien cobert la dosi d'aguant. Necessitaven lliurar el seu cos a l'univers dels somnis.  






































diumenge, 18 d’agost del 2013

Tornant de vacances...






Hem fet estada a la segona ciutat més gran de Catalunya de fa.... molts anys.











Preciosa i amb molt per anar descobrint. 
Ho farem de mica en mica, cada cop que hi tornem ara que hi "tenim" estada, (jeje)









D'aquí hem anat configurant les diferents sortides:      -de matí, 
                                                                                 -de tarda
                                                                                 - i de nit.

per conèixer la part de Catalunya que pràcticament ens era desconeguda (fora de "Port Aventura : p, 
eh! que també havíem estat a Tortosa  eh?) i ens ha agradat  molt.

                                                             
                                                              .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.


////////////////////////////////////


                                                                    _._._._._._._._._._




&&&&&&&&&&&










Uau! vaja, ara que veig la data de les fotos m'adono que evidentment no correspon a la real.
Amb lo lleig que queda aquesta ratlleta vermella : (

 No us poso els llocs on hem estat, de segur que els teniu coneguts. Els endevineu?

I ara tornant cap a casa mireu el que ens esperava pel camí! És tant suau que potser no s'aprecia fàcilment, però era preciós amb ple sol i ell allà majestuós. Impressionant!



!


dilluns, 12 d’agost del 2013

TEMPS DE VACANCES


Em llevo i el que més m'agrada és poder disfrutar de la pau que es respira quan surts al terrat i no sents més que la natura despertant-se!







El sol comença a deixar-se veure darrere Cabrera (m'agrada despertar-me quan els primers rajos de llum esbotzen la nit), sentir els coloms (encara que sovint em fan enfadar amb els seus "regals" desproporcionats) omplint el silenci amb els seus: "gru,gru" i la força de les seves ales trencant l'aire. Veure les orenetes arrenglerades als fils de l'estenedor, buscant l'escalfor del sol, i pentinant-se el plomatge.

En aquest moment no sento cap necessitat d'allunyar-me per terres foranes, cercant noves sensacions. Tinc el meu "paradís" a l'altra banda de la porta, només cal fer un pas. El meu transportador espacial m'espera a la cadira de lona.



 (tinc el costum de forrar els llibres, mentre els llegeixo)

En aquests moments. No necessito altra cosa.

Gaudiu de les vacances!!!






   

diumenge, 11 d’agost del 2013



                                 
                                                PRUNES!!! 




Les he collit   


i després d'escaldar-les per poder-les pelar bé, treure el pinyol 
(Uf quina feinada)
                                
                                 





I hores i hores de bullir, (poca broma, han set 9 kg de melmelada fent la xup, xup...)


Aquest ha estat el resultat!







En voleu? ja ser que no està gairebé dir-ho, peró és boníssima!!!