Em llevo i el que més m'agrada és poder disfrutar de la pau que es respira quan surts al terrat i no sents més que la natura despertant-se!
El sol comença a deixar-se veure darrere Cabrera (m'agrada despertar-me quan els primers rajos de llum esbotzen la nit), sentir els coloms (encara que sovint em fan enfadar amb els seus "regals" desproporcionats) omplint el silenci amb els seus: "gru,gru" i la força de les seves ales trencant l'aire. Veure les orenetes arrenglerades als fils de l'estenedor, buscant l'escalfor del sol, i pentinant-se el plomatge.
En aquest moment no sento cap necessitat d'allunyar-me per terres foranes, cercant noves sensacions. Tinc el meu "paradís" a l'altra banda de la porta, només cal fer un pas. El meu transportador espacial m'espera a la cadira de lona.
(tinc el costum de forrar els llibres, mentre els llegeixo)
En aquests moments. No necessito altra cosa.
Gaudiu de les vacances!!!
Gaudiu de les vacances!!!
És una sort sentir-se tan a gust amb el que es té, amb la senzillesa de començar un nou dia i saber que no vols estar enlloc més, ni fent cap altra cosa. Gaudeix d'això, no tothom ho pot dir.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Montse, jo també hi estic molt bé a casa, però no em llevo quan canta el gall com tu, perquè aquí no se'n senten...Sento el cant de diferents ocells, però faig mandres...
ResponEliminaBona nit, Montse.
Ho farem i fes-ho també....
ResponElimina