dimarts, 27 de setembre del 2011

Festa Major



Quan el setembre arriva a la fí
i l'estiu cavalca sobre els lloms dels turons
cansats de tanta sequera.

Quan neix feble la tardor,
i tot sembla voler adormir-se,
el meu poble es desperta.

L'esclat del foc il·lumina la fosca
i la rauxa enbogida de les carretilles
encisa l'espectador.

Així comença la Festa Major!


                                                                                                    Benvinguts al millor de la Festa

dilluns, 19 de setembre del 2011




POTSER ÉS QUE JA NO SER QUE BUSCO
POTSER VISC ENMIG DEL DESITG
I NO SER ADONAR-ME'N

POTSER ES EL PAS DELS ANYS QUE M'EMPENY
A SER CADA DIA MÉS IMPERFECTE,
MÉS FEIXUGA, MENYS IDEALISTA

LA REALITAT ENS CAPTIVA ELS SOMNIS QUAN ENS FEM GRANS,
I ENS PODEM FER GRANS TOT I SENT RELATIVAMENT JOVES
QUE GRIS I EMBOIRAT RESTA EL DIA A DIA
QUAN ET SENTS PERDUT....

QUE BONIC VIURE AL COSTAT D'UN JOVE DE  92  ANYS!



dissabte, 17 de setembre del 2011

He sentit....

"Potser seria més fàcil   intentar comprendre els homes i les raons que  els empeyen a executar les seves accions, que no condemnar-los pel que fan."

Frases que crec val la pena recordar.
Potser em dedicaré a recopilar-ne unes quantes!

dimecres, 14 de setembre del 2011

Teresa de Calcuta

"Voy a pasar por la vida una sola vez por eso, cualquier cosa buena que yo pueda hacer, o alguna amabilidad que pueda hacer a un ser humano, debo hacerla ahora. Porque no  pasaré de nuevo por aquí".

Quines paraules més boniques i quina reflexió més profunda.
Intentaré tenir-les presents, el meu granet de sorra per una societat millor.

dissabte, 10 de setembre del 2011

La solitud que porto dintre 
a voltes m'esberla la pell 
o m'envolta en tendre abraçada, 


precisos, concisos instants contraposats,
d'aquesta solitud en tinc xopa l'ànima.

Però avui em sento feliç, 
malgrat la vostre absència 
esteu sempre present.


Sou la mirada vers la costa, 
el "bona nit i tapat",
el "papus tat" de tantes nits. 


On la mirada restava perduda,
i quedava present la vostre rialla .


Un : fins demà si Déu vol. 
Fins que Déu va dir prou.
Prou de la vostre presencia al costat nostre.

Però la vostre companyia emocional, espiritual 
no ha deixat mai de dir-me: BON DIA 


Ni quan la costa vomita boire, 
ni quan el dia està emplujat....


Un sospir, una brisa, un murmuri,
sempre em conviden a tirar ENDAVANT.
                                                                 

Em sento viva.

                                                       El cel ple d'estels.
                                          El cor satisfet batega,
                                   La lluna em pica l'ullet,
                            té mitja cara amagada
                      i un somriure entremaliat.
                  poques llàgriems són vistes
            si ella, no espia per  un  forat.
            Els nuvols li fan poca companyia.
                 blanca llueix dins el seu reinat,
                    ¡ quantes  coses  n'aurà  vistes!         
                        petons   i   abraçades   d'amants
                              somriures  i   llagrimes     d'alegria
                                 St. Llorenç,  somnis d' infants i de grans 

dijous, 8 de setembre del 2011

Dolça amada



El neguit fa fruir l'ànima
l'ambició entela el pensament
les dreceres et perden
pel camí del laberint.

Només ara, oh dolça amada! 
sento en el silenci el teu crit.







dimecres, 7 de setembre del 2011

TEMPS PERDUT

Un dia despertaré
per descubrir que el bram esfereïdor 
de la indulgència i la inmaduresa
ja no planeja sobre el  meu horitzó.

Un dia.... passats els anys, 
els somnis d'infant
quedaran reclosos
en el cofre dels records enyorats.

Un dia..... potser quan ja sigui gran,
descobriré que la vida no passa en va
i que cada esforç esbossa una empremta

Aquest dia... potser ja massa gran,
aixecaré agraïda els ulls al  cel
i enyoraré amb un somriure el "TEMPS PERDUT".

dimarts, 6 de setembre del 2011

SOMNI


Perseguint un somni et vaig trobar
restaves absent, adormida,
en el silenci del meu interior
bullia la lluita, bullia el neguit.
La tinta vessava i a voltes
la  pau emergia o s'amagava.

Patir, sofrir.... anhels i esperança.
Tot planava dins.
Com un volcà en erupció
les lletres envaïen l'espai
i tu començaves a manifestar-te.

A poc a poc ens coneguérem
i quan més t'alliberava, més alt volaves.
Ara t'he pressentit inabastable
i resto absent, divagant per l'univers
rere un somni

 IMPROBABLE