arreplego paraules al vol, mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà... Soc així jo, una mica "taste-olletes"
dimarts, 27 de setembre del 2011
Festa Major
Quan el setembre arriva a la fí
i l'estiu cavalca sobre els lloms dels turons
cansats de tanta sequera.
Quan neix feble la tardor,
i tot sembla voler adormir-se,
el meu poble es desperta.
L'esclat del foc il·lumina la fosca
i la rauxa enbogida de les carretilles
encisa l'espectador.
Així comença la Festa Major!
Benvinguts al millor de la Festa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quina manera tan poètica d'anunciar la vostra Festa Major, a les meves orelles encara ressonen els petarts del castell de foc que va tancar la nostra,(Esplugues) el diumenge passat.
ResponEliminaHe estat moltes vegades aquí a Sant Pere a la casa de colònies El molí de la riera i si està molt bé.
I saps el meu pare i va fer de mestre un any...
Petons i bona Festa Major,
M. Roser
Que tingueu molt bona festa, Montse.
ResponEliminaUna abraçada!
Gracies, Roser. L'acabo de passar i aquest any m'ha deixat regust d'enyorança. Pot ser perque per 1er. cop he vist el meu fill petit verdaderament motivat i feliç. Per fi ha pogut ser pavorda, aquests que si cliques on diu "benvinguts al millor de la festa" llencen les carretilles i tiren els trons i cuets. Això es porta a la sang i ell ho porta dintre heretat de les dues families la del seu pare i de la meva.
ResponEliminaSi no has clicat al enllaç fes-ho. Encara que en aquesta grabació feta des del darrera no es ni la meitat d'impresionant. En van deixar anar un miler i aquest video es un petit resum.
Espero que t'agradin tant com a mí.
CARME. La Festa aquest any inolvidable. En Sergi (el meu fill petit, 18a.jeje...)surt al video si cliques on diu "Benvinguts al millor de la festa". Aquest any SI va ser PAVORDA.
ResponEliminaQuan neix feble la tardor.
ResponEliminaPS: m'ha agradat saber que el pare de la Roser va fer de mestre a Sant Pere de Torelló.
JORDI avui he llegit per primer cop els teus poemes. Sorprenenment GRATIFICANT.
ResponEliminaHola Montse, suposo que has vist al Facebok ( no hi entro gaire sovint) que et contestaria aqui.
ResponEliminaQuan el meu pare va fer de mestre al teu poble fa bastant de temps, potser encara no havies nascut, però igual el pot recordar alguna persona gran del poble...es deia Joan Algué i era popular perquè se n'anava tot sol a fer caminades per aquestes muntanyes tan guapes que
teniu aquí. La gent deia el: el mestre es perdrà , però no s'havia perdut mai...
Petons,
M. Roser