POTSER ÉS QUE JA NO SER QUE BUSCO
POTSER VISC ENMIG DEL DESITG
I NO SER ADONAR-ME'N
POTSER ES EL PAS DELS ANYS QUE M'EMPENY
A SER CADA DIA MÉS IMPERFECTE,
MÉS FEIXUGA, MENYS IDEALISTA
LA REALITAT ENS CAPTIVA ELS SOMNIS QUAN ENS FEM GRANS,
I ENS PODEM FER GRANS TOT I SENT RELATIVAMENT JOVES
QUE GRIS I EMBOIRAT RESTA EL DIA A DIA
QUAN ET SENTS PERDUT....
QUE BONIC VIURE AL COSTAT D'UN JOVE DE 92 ANYS!
El pas dels anys ens fan més pràctics , tenim l'experiència del que hem viscut...Hi ha joves que estan desenganyats de tot i gent gran que no ha perdut la il·lusió de viure, això depèn del tarannà de cadascú i de les circumstàncies...
ResponEliminaUns dibuixos molt "coquetons".
Si no t'importa em quedaré a cuidar aquest hortet i quan em cansi, seure a mirar el mar.
M. Roser
Roser,l'hortet vol ser el del meu pare, se'l ha fet a l'alçada per no haver-se d'ajupir, farà 92 anys el més d'octubre i encara que la realitat de que es gran li pica l'ullet de tant en tant, sempre busca estar ocupat en algun "somni",ha estat sempre un "ingenyer-amateur"...
ResponEliminaMontse que per molts anys el pare pugui gaudir del seu hortet...M'ha recordat el meu, que cuidar-ne un, també era el seu somni.
ResponEliminaPetons´
M. Roser