Avui deixem el sofà i la ciutat de Reus. Tornarem de segur mentre el sofà blau ens aculli. Marxem amb un munt de bones sensacions i amb una part del país que ja no ens serà desconeguda.
I ... amb l' última bacaineta abans d' emprendre el camí de tornada.

Però també us deixo una part del nostre recorregut, no pot ser de tot, perque no tinc les fotos en aquets dispositiu. A veure....

GRATALLOPS, cercant el celler i "l' hermita ".

PRADES el poble vermell 

MAR I SOL A L' ATMELLA DE MAR

Veieu que satisfets em quedat? Segur que repetim!!!

sofa blau III

Ens hem llevat quan el sol ja era ben amunt, les guardies tenen això; ajuden a passar el mes, però els que les fan queden esgotats. Com que ja era massa tard per baixar costa avall em esperat a omplir la panxa amb un dinar casolà i mentre em fet gana anant de "shopping day".
Amb fa gràcia veure com defensem fermament la nostra llengua però ens deixem porta per aquesta mena de marketing comercial. Encara que vist lo vist, potser aviat hauran de penjar TropoBbiN AeHb (més o menys) per la gran quantitat de turista rus que es passeja pels carrers. I és una sort, perquè tampoc sents massa francès ni anglès ni alemany. Sents parlar aquells homanassos, amb espatlles grans, gairebé quadrats com armaris i amb aquella veu gruixuda, que dius: són russos! No és que jo entengui el rus, vaja. Però per l' aspecte...
I el dia de les compres ha anat rodó pels comerciants. Hem tornat a casa amb la targeta una mica més lleugera i amb bosses plenes de i il·lusións i somriures... a la tarda si, hem pujat al cotxe i em vist país. Sol, sorra i mar ens han pintat el paisatge.

el sofà blau II

De bon matí els nubols ja cubrient aquest cel que auria d' haver estat net i blau. Ens hem arriscat no obstant, i hem creuat la línea. Hem superat ports i em creuat riberes. I ens hem vist transportats segles enrrera al creuar els alts murs d' un castell que ha sobreviscut batalles i temps...

Tornem a la remor dels neumatics fregant l'asfalt i a la pluja que cau, suau però persistent, i que ja no ens deixa. S'ha convertit en la visita inesperada d' aquell amic que a la llarga i sense adonar-se'n es fa pesat.

I altre cop estirats damunt el sofà blau, jo espero perdrem pels prats pintats de roselles... amb dracs que fugen de la foscor... guineus que volen ser domesticades...
I pendre embranzida pel que pugui esdevenir demà, quan el sol llueixi en el seu regne.


 

el sofà blau.

Estirats damunt el sofà, mentre ell seguia les noticies, ella començaba a endinsar-se per prats vestits de roselles on podia trobar dracs voladors, guineus volent ser domesticades, conillets blancs sense temps...A partir d' aquell moment tot era possible.             Dormiria al sofà blau...

Sentia veus llunyanes passejant pels carrers del centre, corredisses, soroll de cotxets...

Potser a mitjanit és despertaria o matinada enllà.   

 Sempre ho feia quan era a Reus.

per les bones idees de la Carme

                                                                                     D'una foto d'en Xavier  del blog  Fita







- Ho has sentit? li diu el dimoni a la marieta.

- No cauré al teu parany, no pensis que deixi la fulla. Ni hi ha moltes més que et pots menjar. No cal que sigui la meva.

- Ets un egoista. A més qui es menjaria una fulla bavejada amb les restes de les teves deixalles? És ben bé que les aparences enganyen. Tu amb aquests piquets a l'esquena a tothom caus bé. et pren per inofensiva... i ets una carnívora. En canvi jo...no em menjaria una bestiola si no fos per extrema necessitat.


- És el que diuen: l'hàbit no fa el frare... I ara, em vols deixar menjar tranquil·la?

CRÉIXER

Desdibuixo els sinuosos torrents
que configuren la meva vida. 
Il·lusions i somnis projectats 
cap a un futur incert i poc probable. 
Res no atura el fluix de l'esdevenidor 
i la roda molinera em transporta 
a l'espiral de l'existència 
on m' és donat, inevitablement, 
un dels més exquisits regals: créixer.

Però malgrat la lluïssor d'aquests ulls, 
llescant al fons de l'ànima 
descobrireu la duresa de fer-se gran.