Estirats damunt el sofà, mentre ell seguia les noticies, ella començaba a endinsar-se per prats vestits de roselles on podia trobar dracs voladors, guineus volent ser domesticades, conillets blancs sense temps...A partir d' aquell moment tot era possible. Dormiria al sofà blau...
Sentia veus llunyanes passejant pels carrers del centre, corredisses, soroll de cotxets...
Potser a mitjanit és despertaria o matinada enllà.
Sempre ho feia quan era a Reus.
Però quants parells de peus hi ha aquí? Això era més aviat una festa!
ResponEliminaApa quanta comoditat i quants peus...Visca la mandra!
ResponEliminaPetonets.
Sembla un bon relax.........
ResponEliminaSembla que aquest sofà blau té moltes històries per explicar ;)
ResponEliminaAferradetes, nina!