divendres, 26 de setembre del 2014

l' avi

El silenci mana
Silenci tranquil i pausat.
Brolla lentament la calma
després del plor.
La pena resta dins l' ànima
i ens corprèn.
Se que ara esteu amb el Pare,
refugi dels creients.
I que des del cel seguireu sent " l'amo".
L'amo dels nostres cors
i ara també en les nostres pregàries.

Des del cel ens vetllareu.

dimarts, 9 de setembre del 2014

Ella, convençuda de la seva bona aparença es dirigia energicament a creuar la porta del despatx del que,  segur (portava dies visualitzant-ho), es convertiria en el seu nou jefe.

Ell, aquell home calv i grassonet, poc es pensava que la proxima entrevistada era aquella noia matossera que de bon matí li havia tirat el café per damunt la camisa.

Quan va haver creuat la porta, ella es va fer petita, a ell  se li va escapar un somriure. Valia la pena intentaro?

uit-uit...



El seu nét els havia regalat un iphone. Els havia dit que ara podrien estar en contacte inmediat mitjançant una aplicació anomenada whatsapp. No havien entès massa bé el que els havia explicat, però des que el tenien a casa, no paraven de sentir xiulets.



diumenge, 7 de setembre del 2014

mentre perduri la memòria.

Has marxat, ràpid
com un cabirol
als que tu admirabes.

La teva vida ha estat treballar
des de l' albada fins a la posta
i el teu deli,
embolcallar els sentits
amb el perfum
i el caliu de la terra.

Els russinyols i els muxernons
anyoraran les teves passes
i les teves mans que els
recollien amb tanta cura.

El teu somriure encomanadis
era moltes vegades l' analgesic
de les cabories de l' altre gent.

Les teves "nenes " quedaran
per sempre resguardades
en la memòria de la teva veu
i les teves paraules.



                 Al meu cosí, a qui pràcticament no li hem pogut dir adéu.

dilluns, 1 de setembre del 2014

mala interpretació












Asseguts, esperant que els toques el torn, la Francisca i en Cristòfol no paraven de mirar el rellotge. Es miraven l'un a l'altre repetidament, a llambregades i rebufant per a sota el nas. No calia obrir la boca, tots dos intuïen el nerviosisme de l'altre. 
Va sortir la infermera i el va fer passar primer a ell. Al cap de poca estona sortia amb una cara ben eixerida.
- Caram Tòfol, sembla que t'han ben arreglat. En surts molt content avui!
- I no n'hi ha per menys! A quants els prohibeixen beure un trago de vi, la sal o el carajillo? Doncs mira, a mi m'ho acaben de receptar tot. Tan desganat que estic, que no tinc esma per res, i aquests marejos... I el que passa és que tinc la pressió baixa.
- Vaja que ets hipotens!
- Qué dius ara Cisca? Que no veus que no el tinc pas, el sanglot?