BON NADAL A TOTHOM !!!!!

Tornaran designis i propòsits
inundarem els carrers de falses quimeres
i embolcallarem les utopies
amb papers multicolors i grans llaçades.

Setgerem el temps d'estimar,
els anhels i l'esperança en una setmana escaig.

Potser sentirem l'enyor d'un Naixement
profundament resguardat
en el cor de l'infant latent que tots portem dintre.

I mentre ens enlluerna el consumisme i els aparadors
en algun lloc a l'infinit
hi ha un Infant que trist contempla
com suplantem el sentit del Nadal.



 Montse  Pujol
 P.D. Potser algú, ja l'ha rebut abans, però no estava penjat al bloc i m'ha agradat fer-ho.

participació al bloc dels contes "divers"

Quin dia més bonic que fa! ja no plou  i el sol eixuga l'aigua dels carrers i les places, les fulles dels arbres i les flors llueixen d'alló més i es que després de tants dies de pluja tota la natura sembla nova de trinca.

La Mini es un gosset de carrer, vull dir que no es de cap raça especial, viu amb en Marc i la Laia. Avui segur que aniran a corre tots junts. Encara que li toqui anar lligat  al costat de la bicicleta, li agrada molt sentir l'aire fregar-li el pel i el millor de tot es quan es paren vora el riu i el deslliguen, llavors es troba amb el seu gran amic en Xart, junts entren i surten de l'aigua i corren encara més i es que en Xart es un amic molt, molt especial.

imatge copiada del bloc

FENIX

Els ulls enterbolits
no desdibuixen el fons de l'ànima.
El reflex superflu
del exterior s'esmicola
quan tu trepitges
la terra esquarterada
que has forjat pas a pas.
Llavors reneixes
com fènix majestuós
ens els versos i les paraules.

joc-de-lletres Tumateixllibres

Ella somiava... un dia presentaria la seva novel·la a
l'editorial.
Quan el dofí emergí de l'aigua, amb el rellotge que havia perdut, va saber que les busques marcarien un nou temps per la seva vida.
Potser ara era el moment de provar sort.....

                                               

Intentaré fer l'enllaç al meu bloc. A veure si me'n surto

 bloc dels contes "divers"
La meva primera participació en aquest lloc.
BUFA FORT AVIA!

TARDOR

Tardor dins la sang, sopa de carbassa
plats calents menjats vora el foc,
mentre esperem que es torrin les castanyes.

Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses  i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.

El fum  que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.

confusió

Veig que no he deixat clar el tema del meu últim post , jeje!!. Us deixo una pista sobre el que fa referència.

A veure si a la pròxima soc capaç de fer-me entendre més bé.

Gràcies a tots els que passeu per aquí. Una abraçada.

Una rosa, una flor

La paleta de colors pinta

un jardí de tons grisosos.

El que havia de ser mai no serà.

L'escalfor gèlida dels records

no pot trencar diamants  

d'uns ulls feréstecs i eixuts

El plor i ha deixat més que una empremta.

Inspires certeses 

en constant moviment

el teu record, no serà mai 

presoner dels marbres

ni volarà amb la llibertat dels vents.

Joc de tu Mateix Libres,

Participació al joc de Tu Mateix Llibres http://tumateix-llibres.blogspot.com   




En Grup 62 insectes passejaven per la proa. Mach estava damunt una plataforma de la Galera. Mentre s'acostaven deixaven per rastre una gran bromera. -Maheva desperta!  
Aliena al perill, darrera una columna, somiava amb Cossetània. 
Es despertà, entre canyes de bambú i fonoll, en caure la campana de la butxaca. 

SOLITUD

Solitud en companyia.

Absència de mots, pensaments, emocions...

Et desesperes, l'angoixa et traspassa la pell

i et reclous en un mar més gran en silencis (obscur, sense colors).

La penombra a poc a poc et devora l'ànima.

Traspua el neguit i brolla tant sols 

el sortidor de la desesperança.

                                               

Paraules

Sóc esclau de les paraules
i víctima dels meus silencis,
inert en el cultiu de les decisions pròpies,
convisc amb el inconformisme callat
i  la por de manifestar-me.

Admiro el do que no tinc,
envejo el do de la paraula
i m'esglaia que el dia de demà
la força de l'oblit
devori el poc que tinc ara.

el poder d'un somriure

"Somrieu-vos els uns als altres; 
somriu a la teva dona,
somriu al teu marit; 
somrieu als vostres fills, 
somrieu-vos sense que us importi a qui i 
això us ajudarà al fet que creixi el vostre amor per l'altre"

                                                                                                                     Mare Teresa de Calcuta

Festa Major

Quan el setembre arriva a la fí
i l'estiu cavalca sobre els lloms dels turons
cansats de tanta sequera.

Quan neix feble la tardor,
i tot sembla voler adormir-se,
el meu poble es desperta.

L'esclat del foc il·lumina la fosca
i la rauxa enbogida de les carretilles
encisa l'espectador.

Així comença la Festa Major!


                                                                                                    Benvinguts al millor de la Festa

POTSER ÉS QUE JA NO SER QUE BUSCO
POTSER VISC ENMIG DEL DESITG
I NO SER ADONAR-ME'N

POTSER ES EL PAS DELS ANYS QUE M'EMPENY
A SER CADA DIA MÉS IMPERFECTE,
MÉS FEIXUGA, MENYS IDEALISTA

LA REALITAT ENS CAPTIVA ELS SOMNIS QUAN ENS FEM GRANS,
I ENS PODEM FER GRANS TOT I SENT RELATIVAMENT JOVES
QUE GRIS I EMBOIRAT RESTA EL DIA A DIA
QUAN ET SENTS PERDUT....

QUE BONIC VIURE AL COSTAT D'UN JOVE DE  92  ANYS!

He sentit....

"Potser seria més fàcil   intentar comprendre els homes i les raons que  els empeyen a executar les seves accions, que no condemnar-los pel que fan."

Frases que crec val la pena recordar.

Potser em dedicaré a recopilar-ne unes quantes!

Teresa de Calcuta

"Voy a pasar por la vida una sola vez por eso, cualquier cosa buena que yo pueda hacer, o alguna amabilidad que pueda hacer a un ser humano, debo hacerla ahora. Porque no  pasaré de nuevo por aquí".

Quines paraules més boniques i quina reflexió més profunda.
Intentaré tenir-les presents, el meu granet de sorra per una societat millor.

La solitud que porto dintre 

a voltes m'esberla la pell 
o m'envolta en tendre abraçada, 


precisos, concisos instants contraposats,
d'aquesta solitud en tinc xopa l'ànima.

Però avui em sento feliç, 

malgrat la vostre absència 
esteu sempre present.

Sou la mirada vers la costa, 
el "bona nit i tapat",

el "papus tat" de tantes nits. 

On la mirada restava perduda,

i quedava present la vostre rialla .

Un : fins demà si Déu vol. 
Fins que Déu va dir prou.

Prou de la vostre presencia al costat nostre.

Però la vostre companyia emocional, espiritual 

no ha deixat mai de dir-me: BON DIA 

Ni quan la costa vomita boire, 

ni quan el dia està emplujat....

Un sospir, una brisa, un murmuri,

sempre em conviden a tirar ENDAVANT.

                                                                 

Em sento viva.

                                                       El cel ple d'estels.

                                          El cor satisfet batega,

                                   La lluna em pica l'ullet,

                            té mitja cara amagada

                      i un somriure entremaliat.

                  poques llàgriems són vistes

            si ella, no espia per  un  forat.

            Els nuvols li fan poca companyia.

                 blanca llueix dins el seu reinat,
                    ¡ quantes  coses  n'aurà  vistes!         
                        petons   i   abraçades   d'amants
                              somriures  i   llagrimes     d'alegria
                                 St. Llorenç,  somnis d' infants i de grans 

Dolça amada

El neguit fa fruir l'ànima

l'ambició entela el pensament

les dreceres et perden

pel camí del laberint.

Només ara, oh dolça amada! 

sento en el silenci el teu crit.

TEMPS PERDUT

Un dia despertaré

per descubrir que el bram esfereïdor 

de la indulgència i la inmaduresa

ja no planeja sobre el  meu horitzó.

Un dia.... passats els anys, 

els somnis d'infant

quedaran reclosos

en el cofre dels records enyorats.

Un dia..... potser quan ja sigui gran,

descobriré que la vida no passa en va

i que cada esforç esbossa una empremta

Aquest dia... potser ja massa gran,

aixecaré agraïda els ulls al  cel

i enyoraré amb un somriure el "TEMPS PERDUT".

SOMNI

Perseguint un somni et vaig trobar

restaves absent, adormida,

en el silenci del meu interior

bullia la lluita, bullia el neguit.

La tinta vessava i a voltes

la  pau emergia o s'amagava.

Patir, sofrir.... anhels i esperança.

Tot planava dins.

Com un volcà en erupció

les lletres envaïen l'espai

i tu començaves a manifestar-te.

A poc a poc ens coneguérem

i quan més t'alliberava, més alt volaves.

Ara t'he pressentit inabastable

i resto absent, divagant per l'univers

rere un somni

 IMPROBABLE

de llegat... un full en blanc

La lluna, trèmula i vergonyosa no gosa mostrar-nos tot el que veu.
Amants  que brillen en la foscor compartida de dos cosos estimant-se.
Enemics per força, amagant-se en trinxeres més enllà de  la pròpia voluntat.
Nens i mares afamats mirant el terra, per un forat han perdut l'esperança...
Persones humils, que voldrien canviar el mon, sense vessar dol, ni ràbia.

Superba i egoista el gruix de la humanitat avança,
creuen vomitar veritats, quan la veritat és ben simple.
    Un mot amable
                          una mirada sincera
i de llegat un full en blanc on el futur s'emmiralli en mil poemes;
purs sentiments  aflorant en l'aire.                                                    

                                                                               

petit falciot

imatge baixada d'internet.
Estol de falciots

Ens vas portar un joc d'emocions.
Primer la sorpresa de trobar-te viu 
havent caigut de tanta alçada,
l'emoció per cuidar-te i somiar que un dia,
no massa llunyà, sense reconèixer-te
ompliries el cel de color
i passejades constants.


I ara, amb la tristesa el cor,
he vist com no sobrevivies
i maleeixo l'egoisme que em va portar
a somiar que me'n podria sortir.
Ets tant petit i tant tendre,
entre  el borrissol començaven 

a lluir les plomes... de la llibertat.

Trobaré a faltar venir-te a péixer,
les teves urpes aferrar-se a les meves mans...
potser ara creues el cel i els oceans 
sense necessitar ales, 

en la "nosolitut" dels esprits lliures.
Potser ara....  

Despertar

T'he vist despertar

i un somriuren ha il·luminat els rostres,

a jorns del dia que ens retrobàrem      

pel cami dels astres, les flors i les fades.

Els nenúfars s'han instal·lat al riu dels teus ulls,

la brisa suau , acarona les teves petjades

i el cant dels ocells  impregna la teva veu.

Avui t'he vist despertar

i un somriure ha il·luminat els rostres,

a jorns  del dia que ens retrobarem

pel camí dels astres, les flors i els àngels.

Dedicat a la Raquel, la nostra filla.

(Publicat en la recopilació dels poemes finalistes del premi Penya Joan Santamaria de poesia 2007)

monotonia

Porto un pes a l'esquena i el cap cot.
Recordo quan era jove
i els somnis em festejaven.


Il-lusions que són realitat
i en un suspir,
s'han desdibuixat en  l'aire.

El somni s'ha complert,
he tingut fills i una llar em guarda...

Monotonia distant, d'un somni de mitjanit.

lluna

El meu cor plora salitre.
Brilles en la foscor,  plàcida i tranquil·la,
la teva timidesa, es reflecteix blanca.

Em banyo en un mar de mots
color verd esperança.

Em despertaré com sol rogent a  mitjanit,
quan la cara de la lluna
sigui plena d'un blanc fosforescent.

hipocresia

Oblidar és fàcil,  quan no vols oblidar.

Però, com despendrem del vertigen
que provoca la intuició de la teva mirada?

El murmuri de la teva veu,
soroll de falces concòrdies?

Sons estèrils plens de conveniències,
amenaçant esmicular tota esperança
per esdevenir, irremeiable, en un malson    
de hipocresies massa quotidianes.

assaig

Però si aquests somni es tant sols una follia
i aquest ofec un memoràndum del que no vull ser.

El dringar de les paraules que em guia
serà la sílfide d'aquest delir.

Any 2005

els primers intents

Al santuari


Et recordaré flotant núvols de cotó
perfumats amb gotes de rosada,
renaixaré amb el sol
entre mars d'espuma blanca.


I em perdré pels teus camins,
rieres de sentiments,
dels qui a tota hora t'acompanyen


Compartirem junts anhels i esperances,
plors i alegries, puix jo no sóc més
que un drapaire de mots
i tu, l'estrella que em guia.


                            1er. premi "L'esqueller" any 2005