Brilles en la foscor, plàcida i tranquil·la,
la teva timidesa, es reflecteix blanca.
Em banyo en un mar de mots
color verd esperança.
Em despertaré com sol rogent a mitjanit,
quan la cara de la lluna
sigui plena d'un blanc fosforescent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què bonic. M'encanta la lluna i la teva poesia.
ResponEliminabona nit.
ptns
Montse, gràcies per la teva visita al meu blog i pel teu comentari. M'agarda haver descobert un altre blog de poesia. Posaré l'enllaç a la meva barra lateral. Així et llegiré quan actualitzis el blog amb un escrit nou. Ens anirem llegint. Fins aviat.
ResponEliminaM'han agradat erls teus poemes. Els he llegit tots quatre, encara que només et comenti aquest.
Que la lluna doni sempre vida a les teves marees de dona.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaEns anirem llegint.
Una gran manera de difondre la poesia. Ho celebrem.
ResponEliminala llum de la lluna ens permet seguir el camí en plena nit i ens embolcalla de pau i silenci
ResponEliminaQue bé que te'n haguis sortit. Gracies pel comentari. M'agrada molt trobar-te per aquí.
ResponElimina