Ja feia dos dies que anàvem sentint soroll dins la campana de la cuina. Havíem tret l'aparell en qüestió per comprovar d'on venia aquell aleteig que sentíem. En Rmn entès en la matèria (d'ocells) ja ho va intuir de bon primer, però res, l'ocell no apareixia.
Així que vam decidir recol·locar l'extractor i posar-lo en marxa, per si el mateix aire l'empenyia cap amunt.
Dos minuts i el vam parar.
- res! ja no se sentia res.
L'indici del nostre èxit semblava palès. Satisfets vam entendre que l'aire li havia ensenyat el camí de sortida.
Però en realitat no va succeir el que nosaltres preteníem, el nostre poc tràfec per la cuina durant aquests dies de guàrdia no ens va fer adonar fins dos dies després que el soroll tornava a trencar el silenci de la cuina.
Llavors vaig decidir que fos com fos l'ocupa tenia que abandonar el seu nou estatge. Vaig desmuntar del tot l'extractor o campana, com vulgueu dir-li, i vaig deixar un lot enfocant el tub de sortida per si això servia d'ajuda. Vaig tancar la cuina i vaig marxar.
I ves per on! aquesta vegada va funcionar!!! Quan vaig tornar, l'aleteig era darrera la porta, vaig obrir-la em compte i l'evidència de l'èxit de l'operació era al terra: Una ploma i una ca....
Davant els meus ulls va creuar una figura una mica ennegrida que espantada corria d'una paret a l'altre fins que es va aturar sobre el rellotge.
Vaig obrir la finestra després de plasmar en fotografia aquesta operació rescat de vacances.
Ell va volar feliç cap a la llibertat, jo vaig agafar un drap i la fregona i em va tocar treure les merderades.
(això si, ben satisfeta)
Ho reconec... el primer que he pensat ha estat en les caques!! Ecs! :-DD
ResponEliminaASSUMPTA: reconec que les caques van ser la part més incòmoda de l'operació.
Eliminajeje :p
Una història de rescat amb final feliç! Bravo! Fa no gaires setmanes un ocell (ho sento, no en sé tant com per dir l'espècie) es va estampar contra els vidres de la terrassa de casa. Es va quedar ben atordit. Li vaig posar una mica d'aigua, per si volia beure. I al cap d'una mitja horeta es va revifar i va marxar volant! :)
ResponEliminaPORQUET: Quan ajudes algun animaló reps una gran recompensa. La satisfacció que has fet alguna cosa per la vida!
EliminaQue bonic Montse, tenir una visita tan tendra...Els ocells saben molt bé a quins llocs seran ben rebuts...
ResponEliminaUn estiu, com que tot el dia tinc el balcó obert, vaig veure una vespa que entrava i sortia molt sovint, la vaig seguir i...Tenia el niu darrera uns llibres de l'estanteria! Sort que encara no havia fet la posta, perquè em va saber molt de greu foragitar-la...
Petonets.
ROSER: Jo amb les vespes no puc! Una experiència traumàtica de canalla, en un estiu me'n van pessigar 6. Des de llavors les faig fora ben depresa. :<>
EliminaNo m'estranya que es cagara, la por que haurà passat l'animalet dins l'extractor.
ResponEliminaja se sol dir oi?: "estar cagat de por"
EliminaAquestes visites sempre m'han fet molta gràcia, tot i que pobret com diu el Jp devia tremolar de por dins l'extractor. Sort que el va rescatar i ara ja deu volar lliure!
ResponEliminaI ben lliure,només li faltaria una mica de pluja per acabar ben net.
EliminaEnhorabona pel rescat! Un petó!
ResponEliminaUna petita acció per una gran recompensa!
EliminaPetons a tu també.
A mi també em va passar un cop i ja veus al marit fent les mil i una i les nenes cridant: vigila no li facis mal!... bé, aventures d'estiu ;D
ResponEliminaJa us imagino, empaitant l'ocell per portar-lo a la llibertat :)))
EliminaRecords a l'entès en ocells.
ResponEliminaEls hi donaré i estarà molt content, no ho dubtis.
Elimina