La solitud abraça el silenci
i m'amanyaga els peus
no cal corre
ni cercar refugi.
El silenci omple
tot el que em manca
m'entre xiuxiueja dolçament.
El silenci em parla
de tu, de mi
sense embuts ni caretes
No calen paraules.
tu, jo i el silenci.
El silenci, cada cop un bé més preuat d'escàs com és.
ResponEliminaPer això val la pena, saber disfrutar-ne. A mi em va costa aprendre ha disfrutar de la companyia en silenci, al principi em sentia incòmoda.
EliminaNo calen paraules...
ResponEliminaBona tarda Montse.
No, si estic bé al costat de les persones, ara no em calen les paraules :)
EliminaSi el silenci embolcalla aquest tu i jo, potser no manquen paraules o potser no en hi ha per abraçar-les.
ResponEliminaSi calen les abracem i tant com si! però hi ha moments que escoltar el silenci al costat de qui estimes et pot dir també moltes coses, despertar molts sentiments....
EliminaSovint el silenci ens parla, però no el sentim perquè no estem acostumats a escoltar-lo, però si aguditzem els cinc sentits, entendrem el seu missatge fet de remor de pols d'estrelles i d'esquitxos d'escuma de mar...
ResponEliminaBona nit.
Remor de pols d'estrelles i esquitxos d'escuma de mar, que bonic Roser. Que podem continuar sent capaços de sentir-los. :) Una abraçada
EliminaTrobo preciosa aquesta imatge del silenci xiuxiuejant dolçament. El silenci que ens parla, quanta raó.
ResponEliminaSílvia, has canviat la foto, m'agrada de color. Es el pont de Besalú aquest del darrera?
EliminaGracies per passar per casa.
Sí, ho has encertat! Aquests dies de festa he fet turisme per Catalunya, i ja estava cansada del blanc i negre. Petons
EliminaA mi sempre m'ha agradat el silenci; i la companyia amb silenci és ben bonica.
ResponEliminaHi ha moltes persones a qui els incomode el silenci. Jo penso que quan pots estar amb algú en silenci tranquil·lament i plaent, vol dir que el nivell de vincle i confiança ja és prou important. Poder compartir el silenci no és sino una altra manera de comunicació, oi?
Una abraçada i gràcies per passar per casa!
Per cert...qui és el teu dia? ;)
Tens tota la raó, gaudir en silenci de la companyia d'algú es tenir un vincle de confiança prou important. :)
ResponEliminaI m'agrada molt passar per casa teva, encara que moltes vegades no comenti.
Quin es el meu dia? Jo soc molt primerenca, del 27 de Gener. Tota una Aquari.
Ja veus aviat podré posar el 5 al davant, i quan ho faci serà d'una manera ben especial, segur! :DD
Una afarredeta i gràcies per comentar.