arreplego paraules al vol, mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà... Soc així jo, una mica "taste-olletes"
diumenge, 11 de novembre del 2012
Joc d'Antaviana
Jugant amb les paraules i la fotografia he fet aquesta composició:
Al cau ella va trobar l'origen de la poció . Va veure el dia despertar.
S'amagava mentre esperava a nova.calambur9 dins la gruta "els Oceans"
-Beu-te, aquesta cosa. Vinga! - li va dir la famosa bruixa dolenta que havia conegut per internet a la xarxa:de cosa.imatge. A l'instant la cua se li va transformar en dues cames.
-Espero que t'agradin, princesa.Té, les calcetes.
El príncep japonès del seu somni l'esperava al bell camí. Era allà,on tímida havia conegut el seu interessant príncep.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un joc interessant i ben reeixit!
ResponEliminaM'ha fet gràcia que no s'oblidés de donar-li les calcetes, no fos que se li veiés el culet...
ResponEliminaPetonets.
Molt difícil de fer perquè sigui així d'intel·ligible!
ResponEliminaGenial, realment genial, una història plena de personatges, i ben curiosa. Gràcies, Drapaire de mots!
Elimina