petit falciot

imatge baixada d'internet.
Estol de falciots

Ens vas portar un joc d'emocions.
Primer la sorpresa de trobar-te viu 
havent caigut de tanta alçada,
l'emoció per cuidar-te i somiar que un dia,
no massa llunyà, sense reconèixer-te
ompliries el cel de color
i passejades constants.


I ara, amb la tristesa el cor,
he vist com no sobrevivies
i maleeixo l'egoisme que em va portar
a somiar que me'n podria sortir.
Ets tant petit i tant tendre,
entre  el borrissol començaven 

a lluir les plomes... de la llibertat.

Trobaré a faltar venir-te a péixer,
les teves urpes aferrar-se a les meves mans...
potser ara creues el cel i els oceans 
sense necessitar ales, 

en la "nosolitut" dels esprits lliures.
Potser ara....