hipocresia

Oblidar és fàcil,  quan no vols oblidar.

Però, com despendrem del vertigen
que provoca la intuició de la teva mirada?

El murmuri de la teva veu,
soroll de falces concòrdies?

Sons estèrils plens de conveniències,
amenaçant esmicular tota esperança
per esdevenir, irremeiable, en un malson    
de hipocresies massa quotidianes.

assaig

Però si aquests somni es tant sols una follia
i aquest ofec un memoràndum del que no vull ser.

El dringar de les paraules que em guia
serà la sílfide d'aquest delir.

Any 2005

els primers intents

Al santuari


Et recordaré flotant núvols de cotó
perfumats amb gotes de rosada,
renaixaré amb el sol
entre mars d'espuma blanca.


I em perdré pels teus camins,
rieres de sentiments,
dels qui a tota hora t'acompanyen


Compartirem junts anhels i esperances,
plors i alegries, puix jo no sóc més
que un drapaire de mots
i tu, l'estrella que em guia.


                            1er. premi "L'esqueller" any 2005