dilluns, 26 d’agost del 2013

tornant de vacances. Extensió. 1ra sortida



Les maletes van deixar el "truc-truc" del carrer per desplaçar-se suaument damunt la catifa granatosa que les duia directament a l'ascensor.

S'instal·larien a Reus.   

La ciutat que havia vist jugar (potser a bales) al gran mestre. La ciutat que  l'havia  abraçat mentre passejava pels carrers somiant formes i colors.
On dos amics havien parlat de futurs projectes conjunts que mai veurien la llum...
Amics apassionats per la bellesa; l'un innovador i futurista, l'altre seduït per històries cobertes de pols que va anar desenterrant i reconstruint.
Durant aquests dies es deixarien portar  per l'encís d'aquests dos  personatges, recorrent les terres que els havien vist créixer.
Amb mitja hora, estaven a punt per començar l'aventura!
El cotxe els deixar ben bé davant la porta que conduïa al recinte. Dues torres, fermes i grans com dos gegants custodiaven al monestir de santa Maria  de Poblet. L'accés pels visitants els portava sinuosament per diferents estances abans de visitar l'església i el claustre.
Una sensació de tranquil·litat i serenor els envoltava, malgrat anar amb un grup prou nombrós. El guia no donava cap explicació, es limitava a obrir i tancar les portes. Era una pena no haver arribat a l'hora de poder fer la visita explicada, però això els donava l'oportunitat de gaudí del lloc des d'un altre perspectiva: la de les sensacions i el silenci. Un silenci només trencat pel repicar de l'aigua que brullava per tornar a caure a la gran font del claustre, pel vol dels coloms que anaven a beure, o el murmuri suau dels companys que comentaven la bellesa del lloc.
Era impressionant reviure les històries que allà hi havien pogut succeir. El do de la imaginació accelerava els seus passos quan van arribar davant el Panteó reial. Pere el Cerimoniós, Jaume I el conqueridor.. bona part de la reialesa Catalana-Aragonesa reposava en aquelles tombes enfilades.
Van continuar pujant escales, baixant rampes, creuant passadissos i la gran sorpresa, el regal més inesperat i meravellós el van trobar al celler, on un grup de músics assajava el seu repertori de música gregoriana abans del concert de la nit.  Entre aquells pilars gruixuts els so de la música s'escampava i  silenciosament s'esmunyia dins l'anima. Deixaren el monestir satisfets, incondicionals a aquell lloc, supervivent, després de tants anys i amarat d'història.
El dia havia estat profitós, però les hores de viatge del matí i la visita de la tarda ja havien cobert la dosi d'aguant. Necessitaven lliurar el seu cos a l'univers dels somnis.  






































diumenge, 18 d’agost del 2013

Tornant de vacances...






Hem fet estada a la segona ciutat més gran de Catalunya de fa.... molts anys.











Preciosa i amb molt per anar descobrint. 
Ho farem de mica en mica, cada cop que hi tornem ara que hi "tenim" estada, (jeje)









D'aquí hem anat configurant les diferents sortides:      -de matí, 
                                                                                 -de tarda
                                                                                 - i de nit.

per conèixer la part de Catalunya que pràcticament ens era desconeguda (fora de "Port Aventura : p, 
eh! que també havíem estat a Tortosa  eh?) i ens ha agradat  molt.

                                                             
                                                              .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.


////////////////////////////////////


                                                                    _._._._._._._._._._




&&&&&&&&&&&










Uau! vaja, ara que veig la data de les fotos m'adono que evidentment no correspon a la real.
Amb lo lleig que queda aquesta ratlleta vermella : (

 No us poso els llocs on hem estat, de segur que els teniu coneguts. Els endevineu?

I ara tornant cap a casa mireu el que ens esperava pel camí! És tant suau que potser no s'aprecia fàcilment, però era preciós amb ple sol i ell allà majestuós. Impressionant!



!


dilluns, 12 d’agost del 2013

TEMPS DE VACANCES


Em llevo i el que més m'agrada és poder disfrutar de la pau que es respira quan surts al terrat i no sents més que la natura despertant-se!







El sol comença a deixar-se veure darrere Cabrera (m'agrada despertar-me quan els primers rajos de llum esbotzen la nit), sentir els coloms (encara que sovint em fan enfadar amb els seus "regals" desproporcionats) omplint el silenci amb els seus: "gru,gru" i la força de les seves ales trencant l'aire. Veure les orenetes arrenglerades als fils de l'estenedor, buscant l'escalfor del sol, i pentinant-se el plomatge.

En aquest moment no sento cap necessitat d'allunyar-me per terres foranes, cercant noves sensacions. Tinc el meu "paradís" a l'altra banda de la porta, només cal fer un pas. El meu transportador espacial m'espera a la cadira de lona.



 (tinc el costum de forrar els llibres, mentre els llegeixo)

En aquests moments. No necessito altra cosa.

Gaudiu de les vacances!!!






   

diumenge, 11 d’agost del 2013



                                 
                                                PRUNES!!! 




Les he collit   


i després d'escaldar-les per poder-les pelar bé, treure el pinyol 
(Uf quina feinada)
                                
                                 





I hores i hores de bullir, (poca broma, han set 9 kg de melmelada fent la xup, xup...)


Aquest ha estat el resultat!







En voleu? ja ser que no està gairebé dir-ho, peró és boníssima!!!

dissabte, 13 de juliol del 2013

Les aferradetes de sa Lluna




El temps d'espera s'esveix, 
quan inesperadament 
puc volar als teus braços.

La comoditat de receptar i no prendre

La Miriam ha aparegut per la porta de l'hospital tota trasbalsada. Evidentment ara toca desviure's per l'Agnès!
Com em remou l'estomac tanta hipocresia! (crec que vomitaré). Molta gent ignora aquesta faceta de la Miriam, és una artista d'Oscar interpretant a les seves conveniències.

Fa temps que sé que no pertanyo el seu cercle d'amistats i si alguna vegada he cregut en la possibilitat de ser amigues de les de veritat, això ja és història!
Ni els meus esforços,  ni els 26 anys de convivència a la feina i a la família (massa temps i massa ha compartir...)   han evitat que de tant en tant s'obrin escletxes a la tanca, on es filtren brins d'esperança que acabaven sempre al sac dels gemecs.
Em sembla...

No! M'adono, que aquests brots s'estan transformant en pedres que col·loco sobre el mur, on s'escriu a cada una un mot diferent: ràbia, gelosia, incomprensió, indiferència, impotència... i converteixen la tanca en un mur trist i gris (quina pena!).

De fet crec que més aviat sóc com una arruga a la cara. Sí, com una de les primeres arrugues que apareixen. Un bon dia et lleves i la veus! Llavors salta l'alarma o l'ignores depèn de l'estat d'ànims o del dia que tens. Perquè saps que malgrat els teus esforços, l'arruga persistirà al seu lloc, tant se val les cures que li dediquis.
Espero això si, que no arribi mai el moment de recórrer al bisturí. 

Jo crec més en intentar acceptar el pas del temps com una cosa natural que ens toca viure.  (Uiiii... ! això ho puc aplicar també aquí! Acceptar les coses, vull dir. No donar-li voltes i voltes i més voltes deixant que aquests sentiments contradictoris m'atropellin per dins com el pas d'un huracà)
Uf! quina feinada...






dissabte, 6 de juliol del 2013

Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?


Les aparences enganyen, i tant! qui no ha sentit la típica frase, almenys una vegada a la vida?

Efectivament el seu aspecte era del tot saludable. El seu rostre no necessitava cap tipus de maquillatge: una pell perfectament rosada, els cabells ondulats li emmarcaven el rostre de línies suaus i ben definides. Es mirava al mirall, cada dia de bon matí, i cada dia es feia la mateixa pregunta.

Perquè aquest desacord entre el seu aspecte físic i anímic?

Ningú l'escoltava quan deia que no era del tot feliç, que li faltava alguna cosa...

Però per ella tot havia d'estar fàcil. Tot, fàcil d'aconseguir. Amb un aspecte com el seu...      

Sempre la mateixa resposta, sempre el mateix!

Avui se'n reia mentre contemplava el tub de pastilles buit sobre la pica del lavabo.


Li va semblar sentir que tocaven el timbre de la porta. L'instint de girar-se i anar a obrir va aparèixer just quan el mon es va convertir en un tel blanc i un estrident soroll es va sentir dins el lavabo.





dilluns, 1 de juliol del 2013

"Em cau la baba"


Ja ser que fa més d'un més de l'esdeveniment, però avui ho he trobat a internet i m'ha fet molta gràcia compartir-ho. I es que "em cau la baba" quan penso que té la gran sort de treballar en el que més li agrada ( de moment).




Acte d'acollida i comiat dels metges residents 2013PDFImprimeixCorreu electrònic
divendres, 24 de maig de 2013 09:41
"L'Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha celebrat, avui divendres 24 de maig, l'acte d'acollida i comiat dels metges residents. La cerimònia s'ha fet a l'auditori a les 13.30 h amb la conferència "Enfocament actual del glaucoma", a càrrec de la Dra. M. Isabel Canut Jordana, oftalmòloga adjunta de la Unitat de Glaucoma del Centre Oftalmològic Barraquer de Barcelona.
A les 14 h s'ha fet l'acollida als nous residents i posteriorment el comiat als nous especialistes amb el lliurament de diplomes, certificats i obsequi.
Enguany, s'incorporen 17 nous residents procedents de les universitats de Tarragona, Barcelona, Lleida, València i Santiago de Compostela. Cal destacar que 6 dels residents que s’incorporen aquest any procedeixen de la Universitat Rovira i Virgili.
D'altra banda, un total de 15 residents finalitzen la formació en les seves respectives especialitats mèdiques. D'aquesta promoció surt el primer oftalmòleg format a l'Hospital. Actualment, s'està treballant per acreditar noves especialitats: Pneumologia, Dermatologia i Radiodiagnòstic.
Al web de l'Hospital hi ha un apartat web on es recull extensa informació sobre la formació MIR que ofereix el centre, es pot visitar a l'adreça www.hospitalsantjoan.cat/mir

Comiat als nous especialistes:

Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Maria José Puertas Martínez – Anàlisis Clíniques
Belen Poyatos Robles – Anestesiologia i Reanimació
Maria Socias Seco – Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
Gisela Calbet Montcusí – Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Alejandro Recas Roselló – Ginecologia i Obstetrícia
Amaya Carreras Ugarte – Ginecologia i Obstetrícia
Laura Fernandez Sender – Medicina Interna
Soraia Amorós Rodriguez – Medicina Interna
Àngel Bautista Pérez – Oftalmologia
Maria Paola Garcia Coves – Oncologia Mèdica
Elba Clots Figueras – Pediatria i Àrees Específiques
Georgina Moron Cazalilla – Pediatria i Àrees Específiques
Unitat Docent de l'Hospital Lleuger de Cambrils
Patricia A. Barranzuela Decoll – Medicina de Família i Comunitària
Mireia Garcia-Villarubia Muñoz – Medicina de Família i Comunitària
Natàlia Virgínia Aguilera Pérez – Medicina de Família i Comunitària


Benvinguda als nous residents:

Hospital Universitari Sant Joan – Reus
Marc Mostany Terés – Anestesiologia i Reanimació
Lada Guirfanova – Anestesiologia i Reanimació
Andrés Muñoz Garcia – Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
Roser Janariz Novel – Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Aina Serra Ripoll – Ginecologia i Obstetrícia
Carmen Reyero Fernandez – Ginecologia i Obstetrícia
Mónica Maria Real Álvarez – Medicina Interna
Ana Irene Malo Cerisuelo – Medicina Interna
Álvaro Navarro Batet – Medicina Interna
Raquel Verges Pujol – Oftalmologia
Cristina Martí Cubells – Oncologia Mèdica
Maria Masvidal Hernandez – Oncologia Mèdica
Esther Latorre Martínez – Pediatria i Àrees Específiques
Maria Laura Monterde Álvarez – Pediatria i Àrees Específiques
Unitat Docent de l'Hospital Lleuger de Cambrils
Raül Teba Villar – Medicina de Família i Comunitària
Chantal Carpintero Costa – Medicina de Família i Comunitària
Olga Arcos Pedrals – Medicina de Família i Comunitària "

dijous, 27 de juny del 2013

el passat al present II





No hi ha necessitat de penjar aquests post oi?
De totes maneres ja el tenia programat i  he de complir el que us vaig dir. (norma de la casa)  

Doncs, aquí teniu el text al complert. 

Gracies per haver participat.

A la pròxima, si m'atreveixo, intentaré fer-lo més complicat.





Durant molts, molts anys de la meva vida de soltera, en feia servir una per  aprendre a cosir 
Des de ben joveneta la mare ja volia que anés a costura i em capbusses dins el mon del fill'agulla
La veritat es que m'agradava i mica en mica vaig anar omplint l'armari.

Feia molt de temps que en somiava una. La meva primera màquina de cosir , la de la mare, anava amb pedal. Encara és a casa, allà en un racó, ja no ens gronxa els peus ni trenca el silenci amb el seu ritme pausat (segons la marxa). Però i fa bonic. 



En els records: colors, textures i sons. De fons una cançó sonant a la radio.








Aquí la teniu, es de marca "blanca" com ella, jejeje. Elèctrica i portàtil, que ens hem d'anar modernitzant!
Hem, es que la compartim amb la tieta i les meves germanes.
















dimarts, 25 de juny del 2013

el passat al present.


Us proposo un joc: Omplir els espais en blanc per acabar les frases.

Totes tenen relació amb la fotografia. Si us ve de gust... Endavant!







Durant molts, molts anys de la meva vida de soltera, en feia servir una per  aprendre a ... 
Des de ben joveneta la mare ja volia que anés a .... i em capbusses dins el mon del .... i l'......
La veritat es que m'agradava i mica en mica vaig anar omplint l'armari.

Feia molt de temps que en somiava una. La meva primera ......... de ........ , la de la mare, anava amb pedal. Encara és a casa, allà en un racó, ja no ens gronxa els peus ni trenca el silenci amb el seu ritme pausat (segons la marxa). Però i fa bonic. 
En els records: colors, textures i sons. De fons una cançó sonant a la radio.




D'aquí un parell de dies publicaré el text complert.

dilluns, 24 de juny del 2013

140 minuts per despertar la vida



 


             Camins on busco el silenci,
camins que no m'escolten,
brunzits que n'acompanyen,
cants que m'empenyen,
pensaments barrant-me el pas.  

              Entre brancams, s'esmuny el silenci. 
Retornen instints de supervivència
compatint amb el seny dels anys.

              Reprenc dreceres, 
portant-me al mateix destí.
Camino coneixent els paratges.
Camino, mentre desperto a tot el que ser.


diumenge, 23 de juny del 2013

Mare de Déu de l'Ajuda




Veure el teu rostre il·luminat va ser un petit tastet del que m'has regalat avui.

M'has fet sentir amiga, companya... res comparat a l'emoció que t'hagi suposat trepitjar de nou aquesta ermita. La satisfacció de saber que per unes hores els teus mal de caps o angoixes s'hagin evaporat, n'ompliran tota la setmana.

Gràcies per deixar que t'acompanyi.













ja ser que no lliga, però es que flipo per tirar fotos una mica "rares" ;) jeje  Sabeu què es?  (els respatllers dels bancs de l'església)


















"regals del cel
sota la vostre mirada.
sentiments...
enalteixen l'ànima"






dissabte, 22 de juny del 2013

coses que em compliquen la vida


                    

En aquests moments mentre passo comptes  (del meu salari), el pitjor mal son es la S/P 95 i el GAS/A.
Si, tenir un cotxe major d'edat es un problema! 


                              
                                   
al mateix que un 4x4 feixuc i pesant que xuma més que un infant afamat, cada cop que surt a la carretera



Ai, com reclama la jubilació el toyota caryne!  Encara que sé que costarà trobar un cotxe tant espaiós  com aquest i que aguanti així de bé. (ja ho diu el mecànic: per això  no es troben recanvis, ningú se'l treu) Farà gaire bé un any que busquem llums antiboira de segona mà i res, res de res, no se'n troben! ni miralls laterals. Que en fa d'anys que anem amb el mirall fixa en una posició perquè es va trencar  i només serveix per veure el bordillo quan vols aparcar.
Sabeu que envejo dels cotxes nous? Els faros!!!! aquests llums que il·luminen tota la carretera quan els tens al darrera i penses:  - no m'avancis, no m'avancis !!
Oh, es que els anys no em perdonen!  i cada cop em fa més mandra de conduir de nit. Serà pels llumins que m'il·luminen el trajecte?

Je,je, de totes maneres no em puc queixar, quatre carnets de conduir i dos cotxes, pitjor seria tenir-ne només un. Contant que dos carnets ja els necessiten per anar a treballar. 
El conflicte es el cap de setmana, endevineu qui es queda fumut? ;) ;)               












dijous, 20 de juny del 2013

BLAU DE CEL





Aquest mig dia quan he anat per estendre la roba he vist aquest cel preciós. 
i no he pogut evitar agafar la càmera.









Creieu que s'ha eixugat?






Doncs, malgrat les amenaces a mitja tarda....




ha tornat a lluir un sol resplendent que ha eixugat la roba i...





ens ha permès gaudir de camins com aquest. 

Fins i tot hem vigilat de no trepitjar aquesta magnífica catifa natural. 

Ei! aneu en compte!!!



dimecres, 19 de juny del 2013

Optimisme? optimisme!

No vull convertir casa meva en un lloc on desfogar les meves neures, jeje (Em sembla que això, ja ho vaig fer, fa una temporadeta) 
Ara vull donar a conèixer el meu descobriment més desconcertant i sorprenent, (també per mi): El meu "futur optimisme"!. No ser si podré manifestar-lo, vull dir que el meu to de veu es tant insípid, tant apagadet que resulta costós demostrar-lo.
Ho he descobert aquest cap de setmana en una trobada familiar.

Estava parlant amb un parent amb qui solem veure'ns un parell de cops a l'any. Ens posàvem al dia, tots dos tenim un fill de la mateixa edat.  I quan ja feia una estona que parlàvem, va i hem diu:

- Anima't que et veig molt pessimista!
Però que dius tu ara? Vaig pensar per mi mateixa. No has entès re del que té dit. No has captat re, de re!!

Jo que m'havia esforçat a mostrar la meva part menys preocupada  sobre els temes que estàvem parlant!.
Es que estic patint en pròpia carn el que diu aquell refrany castellà: "Aunque la mona se vista de seda, mona se queda"?

Però no penso afluixar per una ensopegada, faré els possibles per canviar el punt de mira de les coses i el demés suposo que vindrà rodat, costarà cert temps, perquè les pujades ja se sap, solent ser més costoses quan portes un farcell a l'esquena. I, són això: pujades ;)  






imatge de la xarxa
.

dissabte, 15 de juny del 2013

camins

Tornen les caminades! aquesta vegada la pausa ha estat massa llarga. Els esdeveniments, molt positius, han posat la pauta.


Però ja tornem ha emprendre camins forans que ens porten a paisatges adormits en la memòria i ens desperten records d'infantesa. Camins que ens manen per vells senders del poble, fins fa poc ignorats...

I sobre tot, compartir aquests 60 minuts amb la Maritere, conversar, recordar, caminar en silenci escoltant els sons de la natura i gaudint del paisatge.