Però ja tornem ha emprendre camins forans que ens porten a paisatges adormits en la memòria i ens desperten records d'infantesa. Camins que ens manen per vells senders del poble, fins fa poc ignorats...
I sobre tot, compartir aquests 60 minuts amb la Maritere, conversar, recordar, caminar en silenci escoltant els sons de la natura i gaudint del paisatge.
Gràcies Montse per haver fet créixer una micona la lletra Els meus ulls ho agraeixen...
ResponEliminaÉs molt agradable poder seguir camins, sobretot si són per entremig d'aquests paisatges tan preciosos, sota aquest cel amb aquestes tonalitats tan suaus...
Petonets, de bona nit.
Bones caminades, doncs... jo també les hauria de fer tornar... però no trobo el moment de començar.
ResponEliminaNo m'havia adonat de la teva tornada, estic contenta de trobar la porta oberta i caliu a dins. Nous camins que s'obren, camins compartits, molt boniques les vistes. Una abraçada!
ResponElimina