dilluns, 24 de juny de 2013

140 minuts per despertar la vida



 


             Camins on busco el silenci,
camins que no m'escolten,
brunzits que n'acompanyen,
cants que m'empenyen,
pensaments barrant-me el pas.  

              Entre brancams, s'esmuny el silenci. 
Retornen instints de supervivència
compatint amb el seny dels anys.

              Reprenc dreceres, 
portant-me al mateix destí.
Camino coneixent els paratges.
Camino, mentre desperto a tot el que ser.


1 comentari:

  1. Buscar el silenci envoltada de brunzits i cants pot ser una mica difícil i un cop l'has trobat, el perds entre les, branques del temps...
    Si et porten al mateix lloc, potser que agafis camins bons i no dreceres, t'estalviaràs alguna ensopegada...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.