Solitud en companyia.
Absència de mots, pensaments, emocions...
Et desesperes, l'angoixa et traspassa la pell
i et reclous en un mar més gran en silencis (obscur, sense colors).
La penombra a poc a poc et devora l'ànima.
Traspua el neguit i brolla tant sols
el sortidor de la desesperança.
Solitud en companyia... aquesta és la pitjor de totes... t'ha sortit un poema molt trist i un dibuix lluminós, encara que la figura sigui solitària.
ResponEliminaJa veig que et vas enganxant al Paint eh?... :)
Però aprens a viure així, descobreixes la grandesa de les coses petites i l'aire torna a ser de colors. De cop tanques els ulls, respires fort i et sents acompanyat ... tot sol.
ResponEliminaBona nit Montse.
Però la persona te la mar blava per companya, de les que no et fan sentir mai sola...
ResponEliminaI veig un far que parla d esperança, la seva llum
il·lumina la cala i ja no hi ha penombres, tot és placidesa.
Petons de companyia,
M. Roser
Si Carme, i la culpable ets tu, en veure els teus dibuixos tant bonics, en fas venir ganes, ja ho veus, fins i tot inconcientment ets optimista i positiva pels altres.
ResponEliminaEspero algun dia poder dibuixar com tu, perque jo mi passo "hores" per fer aquests dibuixets. :P
Roser. Potser tu i la Carme teniu raó i amb el dibuix es reflecteix més el meu estat emocional present. Aquest poema el vaig escriure fa anys quan el cel era més fosc i les aigues més profundes.
ResponEliminaPetons des de terra endins.
Pere es cert que a vegades la solitud es una gran companyia, abans em sentia molt incòmoda quan estava sola i envoltada de gent, ara també ser trobar-hi la seva part positiva.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari i fins aviat.
Desolació
ResponEliminaFlagrant solitud,
en mig de tot
però enlloc,
sota els núvols
sense pluja,
amb l'única companyia
dels goluts pelicans
i del brogit del mar.
Sol,
movent-me
cap enlloc.
La sensació de solitud quan estas acompanyat és molt pitjor que estar sol a una illa.
Una abraçada Montse.
Jo, com la Montse, també celebro el vostre art total. I hi incloc el de Meyerhofer, també un xic tristoi.
ResponEliminaRafael, gràcies pel teu poema es precios. No deixis mai d'expressar el que sent, ets un gran poeta i ens vols deixar sense l'expressió dels teus sentiments?
ResponEliminaUna abraçada Meyerhofer.
Jordi, la teva presencia aquí m'omple d'alegria. Dona records a l'Anna i que passeu un bon cap de setmana. I a en Marc també.
ResponEliminaUna abraçada a tots, Montse.