dijous, 20 d’octubre del 2011

SOLITUD





Solitud en companyia.
Absència de mots, pensaments, emocions...
Et desesperes, l'angoixa et traspassa la pell
i et reclous en un mar més gran en silencis (obscur, sense colors).
La penombra a poc a poc et devora l'ànima.
Traspua el neguit i brolla tant sols 
el sortidor de la desesperança.



                                               



10 comentaris:

  1. Solitud en companyia... aquesta és la pitjor de totes... t'ha sortit un poema molt trist i un dibuix lluminós, encara que la figura sigui solitària.

    Ja veig que et vas enganxant al Paint eh?... :)

    ResponElimina
  2. Però aprens a viure així, descobreixes la grandesa de les coses petites i l'aire torna a ser de colors. De cop tanques els ulls, respires fort i et sents acompanyat ... tot sol.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  3. Però la persona te la mar blava per companya, de les que no et fan sentir mai sola...
    I veig un far que parla d esperança, la seva llum
    il·lumina la cala i ja no hi ha penombres, tot és placidesa.
    Petons de companyia,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Si Carme, i la culpable ets tu, en veure els teus dibuixos tant bonics, en fas venir ganes, ja ho veus, fins i tot inconcientment ets optimista i positiva pels altres.
    Espero algun dia poder dibuixar com tu, perque jo mi passo "hores" per fer aquests dibuixets. :P

    ResponElimina
  5. Roser. Potser tu i la Carme teniu raó i amb el dibuix es reflecteix més el meu estat emocional present. Aquest poema el vaig escriure fa anys quan el cel era més fosc i les aigues més profundes.
    Petons des de terra endins.

    ResponElimina
  6. Pere es cert que a vegades la solitud es una gran companyia, abans em sentia molt incòmoda quan estava sola i envoltada de gent, ara també ser trobar-hi la seva part positiva.
    Gràcies pel teu comentari i fins aviat.

    ResponElimina
  7. Desolació
    Flagrant solitud,
    en mig de tot
    però enlloc,
    sota els núvols
    sense pluja,
    amb l'única companyia
    dels goluts pelicans
    i del brogit del mar.
    Sol,
    movent-me
    cap enlloc.


    La sensació de solitud quan estas acompanyat és molt pitjor que estar sol a una illa.

    Una abraçada Montse.

    ResponElimina
  8. Jo, com la Montse, també celebro el vostre art total. I hi incloc el de Meyerhofer, també un xic tristoi.

    ResponElimina
  9. Rafael, gràcies pel teu poema es precios. No deixis mai d'expressar el que sent, ets un gran poeta i ens vols deixar sense l'expressió dels teus sentiments?

    Una abraçada Meyerhofer.

    ResponElimina
  10. Jordi, la teva presencia aquí m'omple d'alegria. Dona records a l'Anna i que passeu un bon cap de setmana. I a en Marc també.

    Una abraçada a tots, Montse.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.