M'he llevat a les 5:30' he posat la roba ha assecar i un altre rentadora.
Arriba la nostre Rky d'una nit carnavalesca del poble veí. En Srg encara deu passejar pels carres... Parlem una mica, m'entorno al llit. Em començo a cabrejar (ejem, perdoneu l'expressió).
Sona el despertador , encara no ha arribat el vailet!
Volia anar a caminar, qui marxa si encara no es a casa? La nit pot haver estat esbojarradament carnavalesca = mam.
Decideixo quedar-me, m'endormisco, les 7:45', agafo el telèfon i el truco:
- On ets?
- Ara pujo, dos minuts.
Vaig a regar les plantes, ja no cal pujar a Bellmunt.
Creuem quatre paraules, potser amb to poc amigable, de part meva . Conversa repetida en altre ocasió. ¡Ja se m'ha girat el dia!
Vaig a dalt al pis a tancar l'aigua.
Tit...tit...tit... ERROR, m'assec davant l'ordinador!.
Disfruto amb les meves romegueres. Perdo el control del temps traient el nas per casa vostre. Les 10:30' !!!! ostres faré tard!
Baixo de pressa, un llet i cafè i unes tapes de pa amb oli: oli amb sucre, oli amb sal, oli amb cola-cao. Boníssim, boníssim (aquesta última descoberta gràcies al Srg.).
M'assento a taula i buido el pap en un tros de paper.
Conclusió: No he fet res del que havia planejat.
Però ves per on, ja tinc un post!!!!
Bon diumenge i que comenceu la setmana amb més bon peu que jo.
Calma, calma, Montse... no hi ha com "no deixar-se molestar" pels altres, encara que siguin per aquesta canalla i fer la teva.
ResponEliminaEm pregunto, què hauria passat si haguessis marxat tu a l'hora que tu volies i on volies...
Potser la setmana hauria començat millor...
Espero que s'arregli i que passis una bona tarda de diumenge.
Ai, tens raó Carme... m'ho apunto: "no deixar-se molestar".
EliminaPetonicos.
Ben mirat, ja que has escrit un post, noo diria que la setmana comença malament :)
ResponEliminaDoncs aquesta es la part positiva, oi?
EliminaUna abraçada.
Veus......qui no està content és perquè no vol..... Bona setmana
ResponEliminaTens raó Joan, intentar buscar les coses positives a cada situació...
EliminaTu, n'ets un mestre! (si mes no saps agafar-to amb ironia, i per això em trec el barret!)
Encara que sigui per unes circumstàncies poc favorables, el millor de tot és que has fet un post. tii tiiit, felicitaaats :) Bona entrada de setmana, Montse!!
ResponEliminagràcies per la teva visita, Sílvia. Si, he fet un post!!! :))
EliminaCaram Montse, si que et lleves d'hora per estendre la roba...Si encara no deuen haver posat els carrers...Ets una noia molt feinera. Jo no hi soc per res a aquestes hores.
ResponEliminaBé, si fos per pujar a Bellmunt, potser no em faria res que em despertessin...
Ai aquestes mares tan patidores, que no viviu tranquil·les fins que teniu tots els pollets a joc...
Bona setmana Montse.
Es l'avantatge de poder dormir amb la persiana aixecada, et despertes amb la llum del dia i al ser un darrera, els llums del carrer no et molesten.
EliminaVa si vols un dia quedem per pujar a Bellmunt. Algú si apunta?
Això de fer servir el blog de teràpia em resulta moooooooolt familiar... :-))
ResponEliminaI què? Com està ara en Srg? ;-)))
Be, se li va posar malament el "kebac" del sopar i després de la vomitada es va quedar a dormir al cotxe. Tu creus? :) Innocent que vol ser una...
Elimina(bé, he de dir que ni la roba ni el cotxe feien pudor de mam)
I això del pa amb oli i colacao?.... Ho provaré germaneta.
ResponEliminaMillor setmana.
OH! ho as de provar, sembla estrany però es boníssim.
EliminaAixò dels fills el temps ho arregla ... es fan grans i no els hi veus el pèl. Llavors pateixes menys.
ResponEliminaBona tarda Montse :)
Tampoc, tinc ganes de no veure'ls-hi el pel, però si que madurin una mica i deixin de mirar-se tant el llombrigo. ;)
Elimina