Perseguint un somni et vaig trobar
restaves absent, adormida,
en el silenci del meu interior
bullia la lluita, bullia el neguit.
La tinta vessava i a voltes
la pau emergia o s'amagava.
Patir, sofrir.... anhels i esperança.
Tot planava dins.
Com un volcà en erupció
les lletres envaïen l'espai
i tu començaves a manifestar-te.
A poc a poc ens coneguérem
i quan més t'alliberava, més alt volaves.
Ara t'he pressentit inabastable
i resto absent, divagant per l'univers
rere un somni
IMPROBABLE
Els somnis poc o molt sempre són improbables, això no vol dir que no els haguem d'empaitar igualment.
ResponEliminaM'agrada el teu poema.
Gracies Carme, per ser aquí. També penso, que val la pena lluitar per que els somnis es facin realitat. Però sempre tocant de peus a terra i coneixent les propies limitacions.
ResponEliminaBon dia i salutacions