Bé, la meva intenció al començar aquesta sèrie de micro-contes era saber si era capaç de crear un clima de intriga, que us enganxes a esperar que passaria demà. Pels comentaris veig que molts de vosaltres us preneu cada post com una història independent, això vol dir que em falta molt per aprendre i que vosaltres sou uns bons mestres, doncs la vostre sinceritat a l'hora de comentar, es el que m'empeny a tenir ganes de fer-ho més be cada dia.
Us deixo doncs amb els dos últims posts d'aquest micro-conte. Quan m'ho torni plantejar (jo m'ho he passat molt be) intentaré haver après una mica més.
-No havia d'acabar així, saps?
- No he estat prou valent, per ...
- Però ara tant se val.
Passejava per la cuina, d'un cantó a l'altre de l'estança. Que faria ara? Hauria de trocar als mossos... Com li havia pogut fer una cosa així? Hauria d'amagar el CD? Es pensarien que hi tenia alguna cosa a veure? La mirar altre vegada i sona el maleït telèfon.
Aquestes són les fotos del vídeo? Parla sol, o pel mòbil, amb algú més? Segueixo pensant que tot és massa evident...Tinc ganes de saber com acaba.
ResponEliminaMontse, a mi si que m'ha semblat que tenia intriga!!!
Petonets.
Això es l'evidència de que hi ha algú més....
ResponEliminaUna conversa en la penombra...
la foto de l'Alex?....
Una escapada.....
Això es l'evidència de que hi ha algú més....
ResponEliminaUna conversa en la penombra...
la foto de l'Alex?....
Una escapada.....