Tardor dins la sang, sopa de carbassa
plats calents menjats vora el foc,
mentre esperem que es torrin les castanyes.
Flaires dolces de panellets,
manetes enfarinades,
empallegoses i llamineres.
Petons amb gust de coco i pinyons
i abraçades plenes de ditades.
El fum que s'enlaire pels terrats,
em convida a recordar histories passades.
La poesia ja l'hi sabíem.
ResponEliminaPerò els dibuixos cada dia són més encertats.
Aquest dibuix és magnífic.
Montse, has plasmat al paper amb paraules llamineres, una tardor molt entranyable, però també, com diu el Jordi amb un dibuix magnífic...
ResponEliminaUna abraçada,
M.Roser