arreplego paraules al vol,
mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà...
Soc així jo, una mica "taste-olletes"
divendres, 5 d’octubre del 2012
tardor
Tardor d'enyor?
NO, olor de boixos
temps de castanyes,
cruixits al foc.
Tertúlies, històries contades,
contes de l'àvia despertant passions
Els xiquets adormint-se a la falda
i vora els fogons.
Penso que les dues cares de la tardor, són perfectament compatibles...A mi, aquesta cara em porta a l'altre. Em quedo amb les dues. Bon cap de setmana.
SÍLVIA: Déu meu! no ser que he fet però se m'ha esborrat el teu comentari. Nooooo! Els colors, els flaires de tardor, les activitats... també tenen el seu encant oi? Petonets, des de la falda e Bellmunt.
ROSER: Totes dues, hi tant. També em de tenir un temps per la nostàlgia. Petonets acolorits de tardor.
La tardor ens inspira a cadascú de nosaltres, a la nostra manera. Colors i olors, sensacions i emocions ens embolcallen caminant aplegats, en una estació on els versos es vesteixen de colors i els colors s’adormen a frec del foc acaronats per les paraules. Abraçades tardorenques.
M'agrada molt aquesta visió positiva de la tardor. És cert que deixem l'alegria, la llum i la disbauxa de l'estiu, però entrem en una època de dies agradables i suaus i d'unes tonalitats al bosc senzillament meravelloses.
M'has fet recordar la meva àvia... que fa tan poquet que ens ha deixat. Si en tens, si en teniu, cuideu-la molt, molt i molt. Les seves històries són la millor companyia.
Penso que les dues cares de la tardor, són perfectament compatibles...A mi, aquesta cara em porta a l'altre. Em quedo amb les dues.
ResponEliminaBon cap de setmana.
SÍLVIA: Déu meu! no ser que he fet però se m'ha esborrat el teu comentari.
ResponEliminaNooooo!
Els colors, els flaires de tardor, les activitats...
també tenen el seu encant oi?
Petonets, des de la falda e Bellmunt.
ROSER: Totes dues, hi tant. També em de tenir un temps per la nostàlgia.
Petonets acolorits de tardor.
L'aire de tardor s'han endut "H" ha fer un tomb. :(
EliminaLa tardor ens inspira a cadascú de nosaltres, a la nostra manera. Colors i olors, sensacions i emocions ens embolcallen caminant aplegats, en una estació on els versos es vesteixen de colors i els colors s’adormen a frec del foc acaronats per les paraules.
ResponEliminaAbraçades tardorenques.
Ja no hi ha àvies a casa i han desaparegut els fogons. La gent busca a la xarxa el caliu de la tardor ... davant de la pantalla enyorança del passat.
ResponEliminaBon dia Montse.
A mi m'agrada molt la tardor, la primavera també, però quan penso que es correspondria amb l'adolescència...
ResponEliminaM'agrada molt aquesta visió positiva de la tardor. És cert que deixem l'alegria, la llum i la disbauxa de l'estiu, però entrem en una època de dies agradables i suaus i d'unes tonalitats al bosc senzillament meravelloses.
ResponEliminaM'has fet recordar la meva àvia... que fa tan poquet que ens ha deixat. Si en tens, si en teniu, cuideu-la molt, molt i molt. Les seves històries són la millor companyia.