divendres, 5 d’octubre del 2012

tardor


Tardor d'enyor?              
NO,  olor de boixos
temps de castanyes,
cruixits al foc.
Tertúlies, històries contades,
contes de l'àvia despertant passions              
Els xiquets adormint-se a la falda
i vora els fogons.

                                                             imatge treta d'internet




7 comentaris:

  1. Penso que les dues cares de la tardor, són perfectament compatibles...A mi, aquesta cara em porta a l'altre. Em quedo amb les dues.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  2. SÍLVIA: Déu meu! no ser que he fet però se m'ha esborrat el teu comentari.
    Nooooo!
    Els colors, els flaires de tardor, les activitats...
    també tenen el seu encant oi?
    Petonets, des de la falda e Bellmunt.


    ROSER: Totes dues, hi tant. També em de tenir un temps per la nostàlgia.
    Petonets acolorits de tardor.

    ResponElimina
  3. La tardor ens inspira a cadascú de nosaltres, a la nostra manera. Colors i olors, sensacions i emocions ens embolcallen caminant aplegats, en una estació on els versos es vesteixen de colors i els colors s’adormen a frec del foc acaronats per les paraules.
    Abraçades tardorenques.

    ResponElimina
  4. Ja no hi ha àvies a casa i han desaparegut els fogons. La gent busca a la xarxa el caliu de la tardor ... davant de la pantalla enyorança del passat.

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada molt la tardor, la primavera també, però quan penso que es correspondria amb l'adolescència...

    ResponElimina
  6. M'agrada molt aquesta visió positiva de la tardor. És cert que deixem l'alegria, la llum i la disbauxa de l'estiu, però entrem en una època de dies agradables i suaus i d'unes tonalitats al bosc senzillament meravelloses.

    M'has fet recordar la meva àvia... que fa tan poquet que ens ha deixat. Si en tens, si en teniu, cuideu-la molt, molt i molt. Les seves històries són la millor companyia.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.