dijous, 4 d’octubre del 2012

TEMPS ERA TEMPS








La realitat d'un temps que era temps,
i ens porta fins el present.

Un a un anem fent camí   
compartint sols, llunes i somnis

Gaudint de la companyia,
sabent que no estas mai  sola.











6 comentaris:

  1. És molt bonic de saber que no s'està sol, que compartim somnis amb algú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonic i gratificant.
      Identificatiu d'aquest trosset de catosfera que compartim :))

      Una abraçada.

      Elimina
  2. I junts cal seguir caminant, que és com millor es camina, sens dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola porquet!, quina il·lusió em fa, que hagis passat per casa meva.
      Junts, amb companyia, molt millor. :))

      Elimina
  3. Aquest deu ser el camí que uneix el passat amb el present...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passat, present i futur espero. Un trosset de Sant Pere. El carrer on va néixer la meva mare.

      Una abraçada Roser.

      Elimina

gràcies per recollir paraules amb mi.