Cada cop que es dirigia a ella, les seves paraules se li clavaven més endins del cor.
Tipa de tants punyals lletrats, va optar per posar les paraules entre cometes. Irònicament van canviar el seu significat. Els punyals eren bombolles que explotaven en sortir dels seu llavis.
M'encanta convertir els punyals en bombolles em sembla genial. Les bombolles no fereixen i no duren res... si et toquen, només una micarrona d'humitat... que dura segons.
ResponEliminaNo més cal mirar les coses des de un altre perspectiva...
EliminaUn petó matiner, Carme.
Posar entre cometes les paraules que ens fereixen és relativitzar-les i fins i tot ignorar-les.
ResponEliminaEspero que la brisa de llevant s'enporti lluny totes les bombolles ... i que dels punyals no quedi ni el record.
Bona nit Montse :)
Si, a vegades no cal agafar-s`ho tot a la valenta.
EliminaBon dia Pere. I que el llevant s'enporti també una miqueta de calor oi?
És curiós com les cometes o la puntuació, elements tipogràfics poden canviar el to de les paraules, disfressar-les. M'ha encantat com has reconvertit les paraules: de punyals a bombolles, és una imatge molt potent. Les bombolles també exploten però són recobertes d'una màgia especial que capta l'atenció de qualsevol espectador. Me'n vaig a fer bombolles! Petonets
ResponEliminaT'acompanyo, un petó matiner Sílvia.
EliminaUna bona idea per evitar que les paraules et facin mal. Ara fins i tot, són divertides i de colors...
ResponEliminaPetons.