dilluns, 21 de maig del 2012

     Gracies Roser ets un sol !

Escric mentre escolto la teva música ( Open 17 de Shuman) que em porta pau i me serena.
Avui es un gran dia: El meu fill ja es vigilant de seguretat privada. (bé, no es el que em fa més il·lusió sincerament, pels riscos, pel pas a pas que va fent per ser mosso d'esquadra , que es el que li agrada des dels 4 anys. No ser si podrem estar gaire tranquils  quan s'incorpori a la feina... ) Però es el que ELL vol, ser POLICIA, una METGESSA  i l'altre policia. Tots dos tenint cura dels demés. 
La Raquel es llicenciarà si Déu vol el mes que be. 
Ja veieu anem cloent etapes. Això vol dir que ens fem grans....  I amb aquest caminar un al costat de l'altre i tots quatre junts, aquest 2012 es converteix en una mica més especial ... Bé això es un altre història, un altre post ...

Ara amb toca a mi seguir la cadena i passar el premi a cinc blocs:
       
   
  Per a tu ben trobat "esquitxos" Per que ets el mirall on reflecteixes moltes emocions que comparteix-ho i dubto que jo podes expressar-les tant bé. (fins i tot em fas una mica d'enveja : ), de la bona eh! )

  
 Per que ens retornes i connectes amb l'infant que tots portem dintre. I personalment disfruto molt fent-ho.

  Per que fas planeres les coses de cada dia i  sempre  tens una porta oberta o una finestra, o una escala o un porxo.....
      
      4- http://tdah-noticas.blogspot.com.es/

Per donar a conèixer els problemes que tenen les famílies que ho patim  i els mèrits aconseguits.
 
    5- http://nebuloses.blogspot.com.es/

Per la teva poesia, una part de tu ben integrada a la teva persona.


Molts ja veig que el teniu i d'altres qui també se'l mereixen espero que els arribi aviat.


Un petó a tots

6 comentaris:

  1. De res Montse, és el que sento i el que penso...
    Mira quina casualitat, un nebot meu és mosso d'esquadra i la seva companya educadora social a la presó de joves, no sé si entre els dos arreglaran el món...
    Molts petons, que avui voleien amb la ventada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'han arribat, però sense vent. Amb núvols que potser deixaran pluja.

      Elimina
  2. Enhorabona, Montse, bonica i moltíssimes gràcies per haver pensat en mi.

    És el segon cop que rebo aquest premi i encara no l'he posat al blog. Li posaré, però espero que no us sàpiga greu que trenqui la cadena... no sé ni com posar-m'hi a triar 5 blogs dels que m'agraden...

    Moltes gràcies i una abraçada ben gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'estranyava a mi que no el tinguessis. Vaig anar repassant els blocs per no repetir-lo i mira....
      ¡Santa innocència!
      Un petó.

      Elimina
  3. Una mica d'enveja...ostres!, doncs no tens de que...ep, veig que em vas fer cas i escrius, i escrius, i escrius...felicitats...això em fa feliç ;)

    ResponElimina
  4. gràcies Montse pel teu reconeixement al q escric, una abraçada

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.