...Té vestit,
té sabates i complements...
U .....
DOS...
TRES...!!!
Ja ha arribat l'hora
de vomitar els mals records,
els dies d'angoixa.
I vestir-los d'olor.
D'olor d'herba fresca,
de jardí acabat de segar.
De gotes de pluja,
que amb el sol, el cel pot pintar.
El repte comença....
plens d'emoció
es dia de festa,
es dia d'il·lusió.
[je,je... fins hi tot rima!! : $ el penjo? va.... confio en que aviat surti alguna cosa millor : ) ] Estic tant contenta!!!! ¡La primera llicenciada en medecina a la família. !
Drapaire...moltes felicitats! M'aventuro...una filla?
ResponEliminaDoncs felicitats dobles i a repartir!
Si,si la Raquel,tots estem molt contents.
ResponEliminaGràcies fanal blau.
Felicitats!
ResponEliminaGràcies Jordi, ja veuràs quan es llicencií en Marc....Es tant... satisfactori, emotiu, agraït per l'esforç i el treball que hi dediquen, bé potser per que es la primera llicenciada de casa nostre i nosaltres ens podiem imaginar,realment el que costa.
EliminaUn petó a tots.
Montse, moltes, moltes felicitats, per a tu i per la Raquel. Mare meva, el dia de la llicenciatura portava aquestes sabates? encara sort que no va haver d'estrenar la carrera!!!
ResponEliminaPetons.
Les portarà Roser, les portarà, demà fan el "sopar de gala". Amb vestit llarg inclòs. Això tant sols s'ho pot permetre la joventut! No més de posar el peu sobre la sabata ja em va venir vertigen. ( incapaç d'aguantar-mi je je)
EliminaPerò durant tota la carrera sabateta plana, ben plana.
Petonets.