arreplego paraules al vol,
mentre passa la vida i al mateix temps gaudeixo del plaer de fer petits tastets, d'aqui i d'allà...
Soc així jo, una mica "taste-olletes"
dimarts, 12 de juny del 2012
Un paper davant meu
Un paper davant meu
em desperta el desig d'escriure
No em va quedar el meu comentari de felicitació per a tu i per la Raquel... ho torno a intentar.
ResponEliminaJo crec que el que ens surt quan escrivim és el que necessitem que surti... i va com va, temporades... deixa que surti tot el que hagi de sortir!
Bona nit, Montse!
Si, el cas es que no es pot escriure el que no surt, per més que ho provis oi? Ja vindran temps millors....
EliminaPetonicos Carme
Un paper al davant meu,
ResponEliminaque se l'emporti el vent
al món blau dels núvols
o sobre els boscos d'alçada.
I si algú li ha escrit mots,
que els canti la pluja,
que els plugui l'albada,
que es quedin volant
allà on el món
esdevé somni o fosca estelada...
M'encanta, m'agrada molt Isabel.
EliminaGràcies per compartir -la.
Des de la plana una abraçada.
Em sembla un molt bon propòsit això d'escriure coses agradables, les tristors ja venen soles, no cal que les cridem...
ResponEliminaUn petó i un somriure.
Pot ser l'estiu m'hi acompanyarà. Un petò
ResponEliminabellas y profundas letras nos regalas querida y admirada poetisa, mil gracias por ellas. Muchos besinos de esta amiga admiradora.
ResponElimina