dijous, 24 de maig de 2012

He perdut les paraules


He perdut les paraules 
del meu silenci 
La llum del meu pou 
en la remor del desert.

Lluny de converses banals 
cara a cara,
 jo i el meu silenci.
Potser serè capaç
 d'abraçar vells mots
tal volta revinguts
 d'una memòria ancestral








3 comentaris:

  1. Tan buscar paraules i després les perds, mecatxis!
    Deuen haver caigut al pou. I és possible que et vinguin a fer companyia, algunes que ja tenies mig oblidades en el record...
    Petons.

    ResponElimina
  2. Memòria ancestral, vells mot i un pou fet de pedres olt antigues s'han retrobat per oferir-nos un altre bell poema, gràcies. :)

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.