He perdut les paraules
del meu silenci
La llum del meu pou
en la remor del desert.
Lluny de converses banals
cara a cara,
jo i el meu silenci.
Potser serè capaç
d'abraçar vells mots
tal volta revinguts
d'una memòria ancestral
Tan buscar paraules i després les perds, mecatxis!
ResponEliminaDeuen haver caigut al pou. I és possible que et vinguin a fer companyia, algunes que ja tenies mig oblidades en el record...
Petons.
Memòria ancestral, vells mot i un pou fet de pedres olt antigues s'han retrobat per oferir-nos un altre bell poema, gràcies. :)
ResponEliminam'alegro que t'agradi :)
Elimina