He vist el post de la Carme "Flors entre les pedres"
i m'ha fet gràcia en pensar que tenia aquesta foto, obtinguda el més passat.
Una rosella, en un aparcament!
Senzilla i solitària plantes cara a la realitat.
No ets feble malgrat la teva aparença.
Transformes la teva adversitat.
substituint el verd dels prats,
pel blau florescent d'un paviment.
I aconsegueixes sobreviure!!!
De la fragilitat i de la força se n'hauria de parlar molt.
ResponEliminaA vegades les persones que menys accepten les debilitats són les més febles...
I en canvi una rosella que no ha de demostrar res a ningú, pot sobreviure amb força en una escletxa de paviment.
Gràcies per posar-la! M'ha agradat veure-la. Potser les meves flors grogues se sentiran més acompanyades.
Són com un gra de cafè. Capaces de canviar l'adversitat per adaptar-se a les circumstàncies i mostrar-nos el més agradable del seu interior.
ResponEliminahttp://by161w.bay161.mail.live.com/default.aspx#!/mail/ViewOfficePreview.aspx?messageid=bc4f888f-960d-11e1-ab3e-00237de3f1b4&folderid=56623131-2ca7-4f77-8410-b23053ac9dce&attindex=0&cp=-1&attdepth=0&n=1870312147.
Les roselles poden créixer en qualsevol lloc, lliures i salvatges ... si les arrenques i les poses en aigua es marceixen i moren immediatament.
ResponEliminaBon dia Montse.
Vaja, jo que em pensava haver trobat una raresa....
EliminaBon dia Pere.
Una bona lliçó de supervivència i adaptació al medi, potser les persones hauriem de fer cas del missatge...
ResponEliminaI en canvi si les arrenques es marceixen ràpidament, tot un contrasentit!
Bona nit.
L'espill de la rosella.
ResponElimina