dilluns, 13 d’octubre del 2014

un cop de mà.

En la memòria es dibuixa 
un somriure .
Mirall dels que tu,
has dibuixat.


Aquesta vol ser la meva felicitació a una persona especial, en agraiment a les visites que feia a l' avi. I a qui ell, esperava amb il·lusió .

La meva primera opció era: un somriure es dibuixa a l' ànima. Mirall dels que tu has dibuixat.

Quina creieu que reflecteix més el que jo li vull
dir ? (Quan recordo les seves visites, somric pensant en els somriures que feia l' avi i lo content que estava ).

A vosaltres aferradetes per donar-me un cop de mà. :)



8 comentaris:

  1. Crec que les dues honreflecteixen prou bé i les dues són molt boniques, però malgrat això... Jo em quedo amb la primera, la que has posat en forma de vers a dalt de tot.

    ResponElimina
  2. Portar somriures a les persones és una molt bona teràpia

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, a vegades alegrar una tarde o un matí a una persona malalta o sola es només a un toc de timbre.

      Elimina
  3. A mi també m'agrada més la primera...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja en són 2-0. Crec que sí, que ho deixaré tal i com està posat al començament. Aferradetes per tu, Roser i gràcies per donar-me la teva opinió. :)

      Elimina
  4. Les dues són molt maques. Es nota que estan escrites de tot cor i segur que qui les ha de rebre ho sap copsar.

    ResponElimina
  5. És per una Teresa, avui ho sabrem...una abraçada.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.