Teranyines de seda s'enlairen cel amunt
Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina
M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen
Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura
Si obres els ulls tot resta com abans ... el temps s'atura.
ResponEliminaBona nit Montse.
Els instants màgics entre nosaltres i la natura , són com petites històries d'amor...Ningú les ha de trencar.
ResponEliminaUn poema optimista i un cel preciós.
Petons.
També és preciós.
ResponElimina