divendres, 20 d’abril del 2012

Teranyines de seda




Teranyines de seda s'enlairen cel amunt

Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina

M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen

Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura





                


3 comentaris:

  1. Si obres els ulls tot resta com abans ... el temps s'atura.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  2. Els instants màgics entre nosaltres i la natura , són com petites històries d'amor...Ningú les ha de trencar.
    Un poema optimista i un cel preciós.
    Petons.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.