Ser que es absurd un cop i un altre
tornar al segon pis.
La feina es abaix.
Però el cor a flor de pell
m'empeny a pujar un a un
els esglaons que ens separen.
El grinyolar de la porta
indiscreta i xafardera
confessa que ja soc aquí.
Tal volta perquè? (em pregunto)
Tot resta per fer, tot es intacta
a com ho he deixat abans,
cap canvi, cap e-mail...
Sona el telèfon
al cor se'm fa un esglai.
Sempre tinc por,
quan et veig agafar el cotxe.
Pateixo per vosaltres i pels demés i per mi
Malgrat les distàncies i els desacords
el desassossec i l'ànsia
no em ser imagina una vida
sense vosaltres.
Obro el Paint, intentant relaxar-me,
avui les paraules i jo no estem en concordança.
Aquest es el resultat : mirar-te sempre em relaxa,
avui un simple dibuix, m'omple d'esperança.
El Paint sempre relaxa, quan les paraules se'ns gires d'esquena...
ResponEliminaBellmunt?
si, almenys vol ser-ho, (Un Bellmunt nevat). Des del seu baluard, o senzillament des de l'esplanada, les vistes poden ser tant dispars com els sentiments.
EliminaSi que es reconeix, Bellmunt, encara que com jo dic sempre, els dibuixos de Paint sempre queden una mica com naïfs, com de dibuix animat o per nens.
EliminaPerò si que es veu que està nevat. Te n'has sortit molt bé!
Saps Montse, a Bellmunt hi he pujat varies vegades, una d'elles caminant des de Sant Pere, un dia que feia un sol de justícia...T'ha sortit ben bonic el dibuix.
ResponEliminaAi aquestes emocions que van i venen, potser com després de la boira, un dia sortirà el sol!!! Mira el Correu...
Petons.
Bonic dibuix ben acompanyat de mots!
ResponElimina