desesperança

                         

Quan tot es negre, 
en un cel carregat de núvols 
invocant tempesta

Que poc fer?

No tinc on refugiar-me, 

tot es dit, dit i escoltat mil vegades

Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...

si et pots sentir més ferit encara.

M'engruno tota.
I voldria  desdibuixar-me en l'aire

mentre una ràfega de vent se m'endu lluny, 

on ningú em pugui veure,

on ningú amb pugui parlar. 

    

On el record dels somnis no siguin presents.

Fins que la ferida hagi clos.

I la llavor de la confiança reneix-hi de nou 

encara que no sigui primavera.