-Però Klapes, que fas? prou, prou, aquest esmorzar es meu!
Quan es va despertar tenia tanta gana, que deseguida es va acabar l'esmorzar. La seva mare no se'n sabia avenir.
Tampoc va entendre que no anés ha obrir la porta del jardí, per dir bon dia en Mimos i en Klapes.
Montse
Drapaire de mots
Molt guapo Montse, miraré si m'inspiro una miqueta i puc fer-ne algun, encara que no sigui tan bonic com el teu...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Hi ha somnis que semblen reals ... i sinó que l'hi preguntin a la Marta.
ResponEliminaBona nit Montse.
La drapaire continua en la collita.
ResponEliminaMolt bo, Montse, a vegades els somnis ens fan canviar...
Elimina