dilluns, 23 d’abril del 2012

Càntics al recés de l'ànima




Núvols de tempesta s'atansen.
Podrem sobreviure?
-Sí
Mandrejarem del son  profund.
¡Subtil egoisme!
-Quan?
Finit el costós hivern,
l'hora d'aprenentatge.
Despertant entonarem antigues melodies
càntics adormits  al recés de l'ànima.

4 comentaris:

  1. I tant, hem de procurar sobreviure als núvols de tempesta, que després tot brilla més...
    I és bo que, de tant en tant, despertem aquests sentiments adormits dins l'ànima, i els compartim...
    Petons.

    ResponElimina
  2. Hem sobreviscut, Montserrat.
    Enigmàtics versos.

    ResponElimina
  3. Montserrat, moltes, moltes felicitats...espero que tinguis un dia ple d'alegries i de coses agradables que siguin com un regal de felicitat...

    T'envio un petó i un ram de roses virtuals. Tu pots posar-hi el color i el perfum que més t'agradi.

    ResponElimina
  4. ROSER tens raó, la natura llueix més després d'una tempesta. Per això es bo viure-les i sobreviure-les.

    JORDI poden reflectir moltes coses, oi? Això es el "ganxo" les diferents interpretacions que se'n poden fer.

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.