Imatge d' Ian Joven
-Ostres, ja m'han enxampa't ! i ara que faig? va pensar en Druidi quan va veure que un enorme focus es dirigia cap on ell era.
- Ei!, mira ja tenim el lladregot de caramels Bauma.
La Teresa va allargà la ma per agafar aquella mena de barret amb cames que corria per amagar-se darrera la sabatilla, però la Bauma va ser més llesta i amb la seva pota li va tapar el forat, així que molt espantat en Druidi va deixar el caramel al terra i es va a posar a tremolar com una fulla.
- Bauma mira, pot ser es un follet! A tu et sembla un follet?
- Que pots parlar follet? que ens entens? Pot ser te nom... Com et dius?
En Druidi tenia tanta por que no podia dir res, la veu de la Teresa no parava d'eixordar.lo, i aquell gos li semblava enorme, estava en un bon embolic! Com s'ho faria per portar el caramel a la Dringui? Estava tant trista des de que va perdre el seu anell que només els dolços la feien somriure una mica.
- Druidi dic em, va dir tant alt com va poder i sense saber que passaria.
-L'anell perdut ha que de des plora només, Dringui la per són caramels els.
La Teresa no va entendre res, però con que li va semblar que era un bon follet, li va donar el caramel i amb un somriure als llavis li va fer adeu amb la ma.
Quina sort! que l'hagin deixat marxar amb el caramel... era un caramel amb molt bones intencions! :) I com deu pesar! Pobre Druidi! Tenir un amic així val la pena!
ResponEliminaDe la Bauma aquest conte deliciós, delicat i divertit trobo ... més històries d'escriure hauries.
ResponEliminaMontse nit bona.Follet soc:)
Quin gest més bonic, donar dolços als follets. És un relat, com diu en Pere, deliciós!
ResponEliminaM'encanta Montse, és molt imaginatiu...Sobretot això de fer parlar al Druidi, a l'inrevés. Saps que s'havien oblidat de publicar-me l'últim? I jo que feia la tira de dies que l'havia enviat!
ResponEliminaBen llaminer, l'hem trobat.
ResponElimina