No podria ser d'altre manera, no podria començar si no fos així, a les 10 pm, després del pregó com cada any, des de molts anys enrrere, encetaven de nou la màgia, obrien la caixa dels trons...
Era el segon any de paborde, un aprenent encara, però com tota la família ho portava a la sang. Ja el seu pare, el tiet, els oncles i l'avi havien format part de la colla. I ara en Sergi seguia els seus passos.
Emocionats i nerviosos, pel perill de tenir el fill envoltat de foc, van caminar fins a sota el parc on es produïa l'espectacle. La gent invadia els carrers i com sempre els més atrevits es trobaven ja a primera fila, ben preparats: mocadors per tapar-se la cara, ulleres, algun barret i roba de cotó.
Les petites fogueres a punt, per encendre les carretilles, la foto oficial... i UN, DOS, TRES....FOC!!!!!
COMENÇA L'ESPECTACLE
500 carretilles llançades en uns 10 minuts aproximadament.
La satisfacció d'haver format part de l'espectacle més gran de la Festa,
l'inconvenient: una petita cremada al peu (si, fins hi tot el peu es pot cremar) i un altre a la cama, amb forat als texans.
Bé cap ma oberta, cap cremada greu.... Es pot dir que aquest any ha anat be. (menys per en Sergi i en Cote clar, i algun espectador que també "ha llepat").
Es van trobar a la plaça amb les germanes i el cunyat i com cada any, van disfrutar de la ballada de sardanes (Festa major = foc i sardanes), després cansats per la falta de pràctica van compartir tertúlia i futbolí (victòria inclosa). I a la 1 de la matinada el confort d'un bon llit els acollia.
Ara tocava esperar els coets del mig dia i el repic de campanes de demà. La desperta (passant de carres per tot el poble des de les 4:30 de la matinada fins a les 7 més o menys amb música i TRONS) i el passacarrers amb els gegants i l'encesa de la traca del diumenge dia oficial de la Festa gran.
Els correfocs, les cordás, aquestes nits de foc i pólvora són preciosos i impressionen ... però a mi em fan una mica de por i em conviden a la prudència.
ResponEliminaBon dia Montse.
Bona festa i bon descans que caldrà
ResponEliminaAquests dies també és la Festa Major d'Esplugues...Aquí tenim una colla de diables i diablesses que fan uns correfocs espatarrants, jo me'ls miro d'un tros lluny, no fos cas que m'arribes alguna guspira...
ResponEliminaI també tenim castellers i uns gegants protagonistes d'una llegenda i moltes coses més.
No sé perquè però als pobles petits, les Festes Majors, tenen més encant...
Petonets i que t'ho passis bé. Ah i les fotos molt guapes.
Bona festa, Montse!!!!!
ResponEliminaMolt i molt maques les fotos!
Que bé que us ho passeu, Montserrat. I nosaltres, mentrestant, anar llegint versos.
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres desitjos, que s'han acomplert. La Festa Major a estat un èxit.
ResponEliminaUn inconvenient: les cremades d'en Sergi a la cama i al peu. Però ja se sap...qui juga amb foc es pot cremar! I això no li treu les ganes de tornar-hi l'any vinent, que ja espera amb il·lusió.
Ais!!, el foc...ja se sap com molt bé dius, ara si no li marxen les ganes endevant!!!...texans més forts i unes bones botes :)
ResponEliminaUna abraçada des de Calella