Oh! una bombolla vola cel amunt.
una meravella de la ment humana, va pensar en Carles.
Observaba el comportament de les persones, mentre esperava l'autobus. Era un treball d'escola.
Coses absurdes de les persones: bufar un objecte embegut d'un element aquos ensabonat. Però el resultat era bell, més encara quan llambregava la llum en elles.
La bellesa, a voltes, no ha de ser funcional, tot i que jo penso que si ens remou alguna part de les entranyes ja ha tingut una funció vital.
ResponEliminaOi que si? per això es possible contemplar la bellesa en la remor d'uns pètals o unes fulles dansant amb el vent.
ResponEliminaEl o la mestre que ha tingut la idea d'aquest treball d'escola és genial! Tan genial com la bombolla, perfecta i plena de tots els colors! :-))
ResponEliminaMolt bona la imatge del nen que experimenta. Quan era petita em pensava que feia màgia quan treia bombolles de sabó. Molt rebé, ni una "i"... a mi em costaria molt... la poso a tot arreu. Una abraçada!
ResponEliminaHas estat la primera i te n'has sortit molt bé! Un text molt maco!!!!
ResponEliminaJa t'he llegit de matí a cal Tibau!
Gràcies per participar, i sense cap i
ResponElimina