Ja torno a ser aquí!
Diuen que no es boig qui a casa torna. Bé no es pot dir que el ciberespai sigui una casa. Però diguem que en aquesta immensitat impalpable, jo em vaig acomodar una habitació. Per sort en un carreró on hi han moltes cruïlles i per on solen passar un grupet de gent encantadora que m'acompanyen i fan que no em senti forana del tot.
Els meus 50 anys pot ser han posat el pic una mica menys fora de la "i" i m'he adonat que el temps va posant les coses on pertoca. Si Déu t'ajuda i estàs de sort, en aquests temps que corren, no cal fer res més que esperar!.
El nostre temps es correspon poques vegades amb el de l'ordre de l'univers i no acceptar-ho es veure't la cara amb el pessimisme un dia rera un altre. Això, forma part del meu tarannà, encara que confio poquet a poquet poder picar-li l'ollet només des del retrovisor.
Així que ja ho sabeu, si passeu per aquest carreró, sabeu que hi trobareu una porta sempre oberta.
Us convido a gaudir del meu terrat (tot just començat a transformar, ho aniré fent de mica en mica)
De moment i si el temps m'ho permet.....
Aquest es l'esmorzar que hi penso disfrutar.
En voleu?
Bon diumenge a tots amics :)
Bon diumenge, Montse i ben tornada al teu carrer i a la teva casa...
ResponEliminaCompartirem de nou somriures, il·lusions i si cal dubtes o tristeses, que de tot hi ha en aquest món.
Una abraçada de benvinguda.
Ha sigut un bon diumenge, Carme.
EliminaJo també t'ofereixo la meva abraçada, espero acompanyada de més somriures que no tristeses, però com bé dius hi ha de tot en aquests mon gracies a Déu.
Doncs res, això va a temporades, però si ara toca passar estones en aquest terrat teu, aquí et vindrem a trobar! Bentornada.
ResponEliminaTens la porta oberta XeXu! sempre oberta, aquí no em de pensar a passar claus. :)
EliminaBenvinguda, Drapaire de mots !! M’agrada el teu terrat florit i acolorit. Espero que hagis gaudit de l' esmorzar, acompanyada d’aquestes muntanyes llunyanes sota núvols de coto.
ResponEliminaOh! papallona, com t'hauria agradat volar entre els colors de l'arc de Sant Martí que ens ha regalat aquest cap tard la natura. Els núvols de cotó al final han resultat una mica humits, lo gust per fer-nos aquest preciós regal, junt amb el sol ponent.
EliminaMira entre tu i jo fem 100 anys.... Ben tornada i a cuidar bé d'aquest terrat.
ResponEliminaJa ens vam dir l'Hola del retrobament però hi torno; Holas Montse, una casa potser no ho és la xarxa, però pots trobar-hi molts veïns en aquest carrer que dius tu, potser més amables que els de l'escala de casa( bé, tu com que vius en un "xalet")...
ResponEliminaI vigila, que algunes d'aquestes plantes, no volen gaire aigua! A veure si s'encongeixen com la lletra, he, he...
Petons de bona nit.
Molt bona tarda nina i ben tornada a aquesta casa, on tots som com una petita (gran) família o així m'hi sento jo.
ResponEliminaPreciós terrat el que t'acompanya al teu esmorzar, imagino que -amb el bon temps- sopar-hi també serà una delícia.
Aferradetes ben dolcetes!!